Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Avui és dia de nous propòsits. Deixar endarrere les pors i les tristeses (que per molt dolentes que siguin a vegades, també són una font d’aprenentatge) per donar pas a nous dies per compartir, per sortir, per amarar-se del voltant. Poder contemplar la lluna, sentir l’escalfor del sol, gaudir d’aquests petits però alhora immensos plaers. Deixar endarrere les ràbies i les emprenyades i convertir-les en somriures i projectes. I el propòsit que cada nou jorn d’aquest any recent encetat sigui un pas (encara que sigui petit, que sigui ferm) cap a la pau, cap a la solidaritat i cap a la llibertat de les persones i dels pobles!
Comentaris