Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Avui molts infants han rebut, reben o rebran el premi a un any, teòricament de bon comportament. Però avui també és un dia de màgia, tornar a ser infants, il·lusionar-nos amb qualsevol detall, amb la companyia dels que estimem. I més que mai, m’agradaria que els Reis Mags d’Orient portin la PAU a Palestina, que no hi hagi més matances inútils (a l’igual que en altres llocs del planeta) i que tots aquells infants, enlloc d’una maleïda pluja de bombes i obusos, hi caiguin tones de pau, felicitat, alegria i joguines. Bons reis!
Comentaris