Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
El passat dissabte em vaig “perdre” pel mercat de Girona. I em va plaure molt sentir la majoria de gitanos que feien parada parlar en català. I em va venir a la memòria dels gitanos de Perpinyà, gràcies als quals la llengua catalana es va mantenir viva durant molt anys a la capital del Rosselló. Paios i gitanos, tots formem part d’una mateixa societat, amb maneres de viure i veure la vida distintes, però igual de vàlides sempre i quan hi hagi igualtat i respecte. I molts d’ells, com molts de nosaltres, estimen el català i el practiquen! Gràcies a moltes i molts d’ells que hi han contribuït, el català, sobretot a la Catalunya Nord, encara és una llengua ven viva! Mantinguem la flama de la llengua!
Comentaris