Postals parisenques

Tres dies a París. Tres dies de contrastos. Sol radiant i cel ennegrit. Però per sobre de tot, el que més m'ha cridat l'atenció és el contrast entre l'opulència i la decadència. Grans edificis, gratacels immensos i futuristes són la pantalla perfecta per amagar infants malgirbats demanant qualsevol cosa per menjar. En un aparador: oferta especial: dos parella de sabates, 300 euros. I un tros més enllà un senyor es dedica a mirar què troba per menjar entremig de la brossa. A la ciutat de la Torre Eiffel, opulència i decadència, incongruentment, es donen la mà. I desgraciadament no només això passa a l'hexàgon... Espero que quan torni al país de la llibertat, la igualtat i la fraternitat (o a qualsevol altre indret del món) aquest eslògan es compleixi relament...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol