Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Perdre’s enmig de la història, per segles d’humanitat i coneixement. Descobrint escultures, pintures, espais i temps indòmits. Des de la prehistòria fins a l’actualitat. Hores i hores invertides al plaer de la contemplació, del sofriment, de les pors, de les alegries, al plaer de la història de la humanitat. Crueltat i tendresa es barregen per contar la nostra evolució. La Mona Lisa, impertèrrita i amb el somriure sorneguer contempla l’escena, al costat de la Venus de Milo, envoltada de turistes que es delecten amb les seves sinuoses formes. Hores i hores passejant, descobrint, extasiant-me dins d’un núvol d’art i història. Simplement, una visita al Louvre. 
Comentaris