Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Escapada per desemboirar la ment, sovint massa encaboriada. Ganes de redescobrir París, passejar, mirar el Sena, somriure amb qualsevol fotesa. Observar la imponent Torre Eiffel, perdre’m per la màgia de Montmartre, retornar un segle enrere enmig de la bohèmia poètica i els pintors de somnis que poblaven els carrers... Transformar-me en un ocell que giravolta sobre Nôtre-Dame, esperant veure el monstre sortir a repicar les campanes... Simplement, m’escapo a la ciutat de la llum i de l’amor...
Comentaris