Plou!

Sí, per fi plou! Fina capa de pluja que davalla del cel, ennegrint els carrers, les valls i les muntanyes. Acceleració i les gotetes es transformen en doll; i segons el capritx dels núvols, pedregada. Olor a tempir, verds més intensos que mai, colors que juguen a cuit i a amagar amb les gotetes que els fan companyia. I darrere de la grisor apareix imponent l’arc de Sant Martí: lila, verd, vermell, rosa, taronja... tots els colors es confonen per gaudi dels observadors. Sí, per fi plou, per fi el concert orquestral de les gotetes m’acompanya en la letargia somnolent, el fangueig m’embruta les bambes i els camals mullats són companys diaris de camí. Plou!

Comentaris

Rodamon ha dit…
Eva! Continua així de poètica, sensible, emotiva... deixa't mullar per aquesta pluja, que neteja, que fa renèixer tots els éssers vius!
una abraçada des de Minas Gerais!

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)