Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Divendres passat vaig visitar el camp d’Argelers. Ja feia temps que hi volia anar. En aquella tranquil·la arena, avui acollidora de centenars de cossos àvids de banys de mar, de sol i de relax, s’hi amaga el patiment de milers de persones que van perdre-ho tot per una guerra estúpida i cruenta. I em vaig emocionar, vaig quedar obnubilada per l’energia de patiment que s’hi desprèn, per la memòria de tants infants i no tant infants que van perdre la il·lusió i en molts casos la vida. Aixafada per una història que sembla molt llunyana però que molts dels nostres àvies i avis van viure en pròpia carn; i trista de veure que en molts llocs del planeta tota la tristesa hi dolor allí latents es repeteixen incessantment. I desesperançada de veure que no n’ aprenem de les coses dolentes del passat...
Comentaris