Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ahir, fent les pràctiques de Biologia de la Reproducció vaig comprovar en directe el miracle de la vida. En uns instants la màgia feta realitat. Els oòcits i els espermatozoides entren en comunió i comença la divisió vers un nou ser. La casualitat de l’efímer determina que existim o no. I agraeixo que anys endarrere una trobada casual entre dos cèl·lules em permetés viure. Quin miracle tan màgic la vida! 
Comentaris