Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

Llegint la Presència, he trobat aquesta rondalla del meu estimat País Valencià.
Això diu que era un dia un jovenet que li va demanar a sa mare un pollet amb intenció d’anar-se’n pel món a fer fortuna. La seua mare li’l donà i se’n va anar camí avall. A poqueta nit veié una casa de l’horta i entrà.
-Bona nit. No farien el favor de deixar-me quedar ací, que se m’ha fet de nit i no sé on anar?
- Bé, entra.
- I el pollet que duc? On el deixe?
- Tira’l al galliner, que allí hi ha gallines.
I així ho va fer, però com que les gallines s’alcen de bon matí, a picotades van matar el pollet. Quan s’alçà de dormir, entrà al galliner i se’l trobà mort:
- Què li pareix? M’han volat el pollet! Ara quina fortuna faré jo? Faran el favor de donar-me una gallina. Jo d’ací no me’n vaig si no em donen una gallina.
Li donaren la gallina i se’n va anar. I camina que caminaràs, tira que te’n vas, se li tornà a fer de nit. Tornà a entrar a una altra casa:
- No farien el favor de deixar-me passar la nit ací?
- Bé.
- Mire, duc una gallineta. Pose-me-la al galliner, que no es gele.
- Mosaltros no tenim gallines, mosaltros tenim porcs.
- Bé, tire-la allí, en qualsevol racó. Que passe la nit l’animalet.
A l’endemà al matí, quan va entrar al galliner, veié que els porcs li havien matat la gallina.
- Escolte, i la gallina? Mire, només n’han quedat les plomes. Ja faran el favor de donar-me un porc.
- Com, un porc?
- Mire, jo d’ací no me’n vaig sense res. Quina fortuna que faria jo!
Li donaren el porc i se’n va anar. Se li tornà a fer de nit i tocà a una altra casa:
- Farien el favor de deixar-me passar la nit? Duc un porquet.
- Vinga, deixe’l al corral, encara que mosatros només tenim bous.
I com ja ens pensem, els bous, topant-se i barallant-se, mataren el porquet. A l’endemà al matí:
- Escolte, m’han matat el porquet. M’haurà de donar un bou.
- Com, un bou?
- Un bou m’ha de donar, que he volat un porc. Jo he eixit de casa fer a fer fortuna, i quina fortuna faig ara si me’n vaig sense res?
Li donaren un bou i se’n va anar.
Passà per un bancal on hi havia un home llaurant amb un burret i li digué:
- Què li passa?
- Ací estic –li respongué l’home-, topant amb una penya, i el burret no la pot arrencar.
- Vol que li lliguem el bou a vore si ell pot?
- Vinga, lliguem-lo.
Ho feren. El bou espentà fort i tragueren un bagul ple de monedes d’or. Els dos estaven devanits. Es van repartir les monedes i el jove que volia fer fortuna se’n va anar a casa amb un bou i una bona bossa de monedes d’or sense haver d’eixir del seu poble. I conte contat, aquest conte del jove ric s’ha acabat i per la ximeneia se’n va al terrat.

Comentaris

may ha dit…
nena, n'hi ha que tenen sort eh?! i jeta..com diuen, qui no plora no mama!!
*una abraçada*

Entrades populars d'aquest blog

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol