Dublín, del 17 al 19 de novembre de 2017; dies 1 i 2 (de terres gironines a Dublín i visita a la capital d’Irlanda) (17 i 18 de novembre de 2017) (XIII)

Cripta

La Christ Church també compta amb la cripta de catedral més gran (63.4 m de longitud) del Regne Unit i Irlanda, construïda entre 1172-1173. Després d'haver estat renovada a la dècada de 2000, ara està oberta per als visitants.

La cripta conté diversos monuments i llocs històrics:

·         Les talles seculars més antigues d'Irlanda, dues estàtues tallades que fins a finals del segle XVIII estaven a l'exterior del Tholsel (ajuntament medieval de Dublín, que va ser demolit el 1806).

·         Un tabernacle i un conjunt d'espelmes que es van utilitzar quan es van dur a terme els darrers rituals catòlics que es van fer a la catedral per part de Jaume II, després d'haver fugit d'Anglaterra el 1690. Va arribar a Irlanda per lluitar pel seu tron i va assistir a missa a la Catedral temporalment recatolitzada.

·         Llibres històrics i els béns de l'altar de la Catedral.

·         Dos animals momificats, conjunt conegut com a "The Cat & The Rat", que es van trobar anys després que quedessin atrapats dins de l'orgue i els seus cossos van ser conservats gràcies a l'aire sec de la construcció. James Joyce en un dels seus relats de Dublinesos fa referència a aquest conjunt conservat per casualitat.

Sala capitular

Darrere de la zona de l'altar, hi ha la Sala Capitular, que conté les oficines de la catedral, sales de reunions i altres instal·lacions.

Pont i Sala del Sínode

A l'extrem oest de la catedral s'hi pot trobar un pont de pedra totalment integrat a la construcció, que porta a la Sala del Sínode, que va ser construïda en el lloc de l'església de Sant Miquel, que va ser demolida per tal de construir el carrer que ara hi ha a l'oest de la catedral. Aquesta Sala del Sínode, que incorpora l'antiga torre de Sant Miquel, s'utilitzava antigament per acollir els Sínodes generals i Sínodes diocesans de Dublín, Glendalough i Kildare. És ara la seu de l'exposició sobre el Dublín medieval, Dublinia.

Estatus actual

Relació amb la Catedral de Sant Patrici

Els conflictes entre la Catedral de Christ Church i la de Sant Patrici van ser bastant importants i només es van acabar gràcies a la Pacis compositio de 1300, que encara són vigents, i que estableix aquests punts:

·         La consagració i entronització de l'arquebisbe de Dublín es portaria a terme a la Catedral de Christ Church. Ara bé, els registres mostren que aquesta disposició no sempre es va complir, amb molts arquebisbes que s'entronitzaven a les dues seus i, almenys dos, només a Sant Patrici

·         La Catedral de Christ Church formalment tenia prioritat i era la catedral mare, així com la principal de la diòcesi.

·         La Catedral de Christ Church guardava la creu, la mitra i l'anell de cada arquebisbe de Dublín mort.

·         Els arquebisbes de Dublín morts havien de ser enterrats alternativament en cadascuna de les dues catedrals, llevat que personalment demanés el contrari.

- La consagració anual d'olis litúrgics de la diòcesi havia de tenir lloc a la Catedral de Christ Church. - Les dues catedrals han d'actuar com una de sola, i parts iguals en les seves llibertats.

El catolicisme romà

Avui dia, la seu de l'arquebisbe catòlic de Dublín, és Santa Maria, que té el tractament de procatedral, en reconeixement del fet que la Santa Seu reconeix la Catedral de Christ Church com a seu de l'arquebisbe catòlic de la ciutat.”

El guia també ens conta que a la cripta de l’església hi ha un gran òrgan, dins del qual es  van trobar un gat i una rata momificats al S. XIX, que sembla que van inspirar als mítics dibuixos animats de “Tom i Jerry”.

Al costat de la Crist Church hi havia un poblat víking. A terra hi ha com una mena de reconstrucció per indicar com eren les cases. Es creu que n’hi havia unes 200 i hi havia unes 20 persones dins de cadascuna. Per entrar-hi, s’havia de passar per una passarel·la, feta amb troncs i pells. El lavabo era a fora. De dia hi havia uns bancs, que de nit, servien de llit. Pel que sembla, la gent dormien amb cullereta. Al mig s’encenia un foc, i hi havia un forat a la teulada. També sembla que hi havia un estable, a on es guardaven eines i diverses coses. Tot i que aquest poblat víking era dels més ben conservats del món, l’ajuntament de la ciutat el va destruir per construir al seu damunt el nou edifici del consistori, malgrat l’oposició de les veïnes i els veïns.

Una de les altres coses que ens conta el guia és que al S. XII, van arribar normands i britànics amb al intenció de fer guerra; tenien més eines que els arquers gaèlics. Ens conta una anècdota, que diu que aixecar dos dits mirant cap a tu (l’índex i el dit cor) a Irlanda, com fent el símbol de la victòria és de mal gusta (cap endavant, d’acord). Si es fa cap a tu és una burla, ja que el rei francès deia que els hi tallaria als arquers gaèlics. Aquests els van vèncer i d’aquí la burla.

Una altra anècdota que conta el perquè de les cases de colors: segons la llegenda, hi havia un senyor que va arribar borratxo que va arribar a casa i es va trobar la dona al llit amb un altre home. Pres d’un atac de gelosia, els va matar i se’n va anar a dormir la mona. L’endemà, en llevar-se, s’adonà que s’havia equivocat de casa i que havia matat als veïns. I des d’aquell dia, es pinten les portes de les cases de diferents colors. Bé, aquesta és la llegenda, però la raó més fefaent de tenir les portes de diferent color és que quan el marit de la reina Victòria I morí, va manar que es pintessin totes les portes de negre en senyal de dol, però els irlandesos van fer tot el contrari.

Un cop explicada l’anècdota, ja anem camí de fer una petita pausa. Mentre fem via cap a la zona de Temple Bar, l’Álvaro ens conta que Irlanda és el segon país del món a es consumeix més cervesa per persona, només per darrere de la República Txeca. Entre d’altres coses també ens comenta que el 79% dels irlandesos són catòlics practicants. (Continuarà)