Cuba, del 5 al 18 d’abril de 2017: recorrent de nou Santiago de Cuba i camí cap a Sierra Maestra (9 d’abril de 2017; dia 5) (I)

Avui és dia de llevar-se i recollir les coses. Estic endormiscada, però recullo les coses i ens posem en marxa. Anem a esmorzar a l’altra casa a on hi ha allotjada la resta de l’expedició. Ens acomiadem de la Jeni i el seu marit i ens anem a entaular en un petit jardí amb una taula ja ben parada. La noia de la casa ens saluda i ens comença a servir menges mentre esperem que arribi la resta de gent, a qui se li han enganxat una mica els llençols. Quan comencem a esmorzar, s’obre una porta d’una habitació: en surt un noi alemany, en Hans, que demana seure i esmorzar amb nosaltres. No hi posem inconvenient i xerrem amb ell una estona. Quan acabem d’esmorzar, ens posem en marxa. Hi ha qui no es troba bé i opta per quedar-se a descansar a la casa. A la sortida, xerro una bona estona amb en Hans. M’explica que està fent la tesi doctoral sobre l’impacte del turisme en la gent, si això canvia la societat i les perspectives de futur. És interessant el treball que fa i es va movent pel país, però té certes dificultats amb l’idioma, que segurament faran que  no tots els cubans s’obrin del tot amb ell. També a la sortida de la casa trobem que el marit de l’encarregada està arreglant el cotxe. Els cubans i les cubanes són gent molt espavilada i que capaç de trobar solucions als problemes més inversemblants. Tornem cap al centre de la ciutat, cap als carrers de vianants, amb un bon sol que ens deixa la còrpora ben suada. Als carrers es viu diumenge, la gent prepara festa; de les revetlles que vam trobar en diverses places la nit anterior, ja no en queda ni rastre. Anem cap a la zona de la catedral una altra vegada i passem el matí canviant diners, perdent-nos pels carrers de la ciutat. No acabem entrant al museu Bacardí, per exemple. Preferim seure a una terrassa a fer una cervesa-vermut i veure passar el dia i la gent. Algunes marxem a comprar una targeta d’internet; de tornada ens expliquen que a la terrassa no els hi ha deixat de donar la tabarra. Entre gent que dibuixa i d’altres que venen, han estat distrets. Però un de nosaltres acaba tenint una llarga conversa amb un senyor, en Santiago, a qui li agrada parlar amb la gent i explicar-los la seva vida. Sort en tindrem d’ell, que ens aconsella un restaurant estatal per dinar, molt a prop d’on hem fet el vermut. El bon senyor conta que hem de demanar la carta “regular”, és a dir, el menú que prenen els cubans, i que és a preu no turístic. Al restaurant ens fan aquest preu i acabem dinant prou bé i prou econòmicament. De nou, l’hora de dinar ens serveix per no arreplegar la tempesta que cau a fora. Fins i tot hem preguntat per un taxi, ja que més tard haurem d’anar a buscar una furgoneta de lloguer. Segons els papers que tenim, hem d’anar a la zona del port... i cap allí ens dirigim. Correm i recorrem els carrers principals i secundaris. En cap de les cases de lloguer de cotxe els hi sona la nostra reserva, fins que ens diuen que hem d’anar a una oficina de turisme que hi ha davant de la catedral. Així ho fem.. i allí arriba la sorpresa. La furgoneta cal que la recollim a l’aeroport. El senyor de l’oficina ens ajuda a fer algunes gestions. Acabem decidint que anem a recollir l’equipatge a la casa a on hem esmorzat i a on els el guarden. Allí, ens vindran a buscar i anirem a l’aeroport a fer la paperassa per tal de poder tenir ja la furgoneta. Hi accedim i alguns s’avancen. D’altres fem parada a un lloc emblemàtic i que va ser un dels inicis de la revolució cubana: la caserna Montcada, que queda de camí cap a la casa particular. Tot fent camí observo que hi ha molta vida al carrer. Finalment, arribem a la caserna Montcada, avui en dia reconvertida en una escola, a la façana de la qual hi ha encara les marques dels trets que s’hi van disparar. A resultes de l’assalt, Fidel Castro va ser detingut, jutjat i empresonat.
(Continuarà)
(La fotografia correspon als carrers de Santiago)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna