Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): passejada per la Font d’en Carròs i Gandia (30 de desembre de 2016; dia 3) (II)
En els darrers
anys s'ha fet un esforç considerable en investigar i recuperar el patrimoni
així com de posar-lo en valor
Els
visitants d'aquest poble podran gaudir dels saborosos plats típics com l'arròs
al forn, l'arròs amb crosta, entre altres tipus d'arrossos i, per descomptat,
de la magnífica paella valenciana i de la carn a la
brasa. Destacar d'entre els plats en base d'arròs el que s'anomena
"Putxero" del qual se'n fa un Putxero Popular a la plaça en el
Porrart de sant Antoni.”
Anem
a la zona de la vella muralla, prenem vistes, arribem fins al parc del Calvari,
etc. El poble és més gran del que sembla. Passegem durant una bona estona i
seguidament decidim anar a fer un vermut a un bar que trobem obert, La Cova. Fa
un bon sol i hi ha molt d’ambient, sobretot amb homes de mitjana edat que fan
el cafè. Després de l’aperitiu, retornem a l’apartament, a on agafem algunes
coses per dinar i ens enfilem al cotxe. Ens dirigim cap a Gandia (http://www.gandia.org/web/guest/;
http://visitgandia.com/InfoTourist/web_php/index.php)
, que no queda gaire lluny. Tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Gandia
) :” Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor. El seu terme municipal se situa al centre
de la comarca, té una població de 78.543 habitants (INE 2013), encara que es calcula que la seua població
flotant es troba entorn de les 100.000-120.000 persones, per la qual cosa es
tracta de la setena ciutat més poblada i una de les més importants del
territori valencià.
Des dels anys 60 del segle XX Gandia s'ha configurat com una de les
principals destinacions turístiques valencianes, arribant a triplicar la seua
població a l'estiu, quan augmenta fins als 320.000 habitants. Així mateix, el turisme ha esdevingut el principal motor econòmic de
la ciutat.
El terme municipal de Gandia
amb 61,5 km², és al centre de la comarca de la Safor, i es poden vore a grans
trets, tres sectors clarament diferenciats a: el nord-est, als voltants de la
urbanització de la platja, encara presenta formacions pantanoses en forma de
marjal (marjal de Xeresa-Gandia), originàriament molt més extenses i que han
sigut exposades històricament a un procés de dessecació; la part central,
correspon a la plana al·luvial del riu Serpis -que drena l'horta del terme
juntament amb el riu de Sant Nicolau- i l'altiplà de la Marxuquera.
El sector nord-occidental és accidentat per l'alineació muntanyosa que continua
la serra Grossa i el massís del Mondúber,
amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductives, són
considerades com a superfície forestal.
Nuclis de població
El municipi de Gandia comprèn a banda de la
ciutat, els barris marítims, Santa Anna (o Natzaret), les caseries i llogarets
de Marxuquera (en part a Ador), l'Alqueria de Martorell, i, entre altres,
els despoblats, hui partides rurals d'Alcodar, l'Alqueria d'en Foixet,
l'Alqueria de Sobirà, l'Assoc, Benicanena, Morera i Rafalcaïd.
Al terme municipal de Gandia hi ha també els
següents nuclis de població:
·
Gandia (amb Beniopa, Benipeixcar, Santa Anna i
l'Alquerieta de Martorell).
·
el Grau de Gandia (amb Venècia, els Marenys de Rafalcaïd i la Platja de Gandia).
·
Marxuquera (amb la Marxuquera Alta i Baixa).
Límits
Gandia té com a límits per l'est, el mar Mediterrani, per l'oest els termes municipals de les
localitats de Pinet, Llutxent i Ador, pel sud els de Palma de Gandia, el Real de Gandia, Benirredrà, Almoines, Bellreguard, Guardamar de la
Safor i Daimús. La ciutat fita
pel nord amb Xeresa i Xeraco. Totes elles estan situades a la comarca de la Safor. (continuarà)
(La imatge correspon a un dels carrers de la Font d'en Carròs)
Comentaris