Visita pels Països Catalans: el País Valencià i Menorca (del 28 de desembre de 2016 al 4 de gener de 2017): visita a El Puig de Santa Maria, Almàssera, Alboraia i arribada a la Font d’en Carròs (29 de desembre de 2016; dia 2) (IV)

Prenem una beguda sota un bon sol hivernal i un cop agafem el cotxe, després de passar per un centre comercial, parem a Almàssera, a on ens trobem amb un amic. Tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Alm%C3%A0ssera ):” Almàssera és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord. Tenia una població de 7.135 habitants en 2009 (INE). El terme municipal d'Almàssera, de 2,7 km², està situat al nord de la ciutat de València, al marge esquerre del barranc de Carraixet, que a més conforma els límits amb Tavernes Blanques i Alboraia. Este barranc només duu aigües estacionalment, encara que poden produir-se grans inundacions quan es desborda. La resta del terme, completament pla, és regat per la Séquia Reial de Montcada i la de Rascanya, que s'abastixen del riu Túria.

Tot el terme està conformat per terrenys del Quaternari formats per dipòsits al·luvials i col·luvials.

Almàssera té un clima típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes superiors als 10 °C al gener i entre 24 i 26 °C al juliol.

El terme d'Almàssera està creuat de nord a sud per l'antiga carretera de Barcelona (N-340),  convertida en l'actualitat en via urbana, que enllaça pel nord amb la CV-300 i pel sud directament amb València a través de Tavernes Blanques. La CV-311 comunica el poble amb l'eixida 14 a l'autovia V-21. El municipi té també una estació de la Línia 3 de Metro de València.

El nom d'Almàssera prové de l'àrab المعصرة al-ma‘şara, amb el significat de 'premsa d'oli'

L'origen d'Almàssera es troba en una antiga alqueria andalusí que Jaume I donà el 9 de juny de 1238 al bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles.^[4] El 1239 estes terres sofriren una segregació i passaren a mans de Guillem de Capcentelles, Ramon de Rovira i Guillem Caçador.  El 1242 pertanyia a Miró de Ciutadella i el 2 de febrer de 1257 fou concedida, juntament amb Alboraia i unes cases de València a Umbert de Volta. Quan morí, el 1270, les possessions recaigueren en un dels seus fills, Ramon de Volta, representat al seu torn pel seu fill Albert de Volta. Està documentat el manament d'un pagament de cinquanta sòlids a D.P. Marrades a data del 7 de maig de 1372 i un altre el 26 de juny del mateix any, segons consta en el llibre "Claveria Comuna". Posteriorment passà a ser propietat de la família Artés fins al 1610. Ja el 1352 Almàssera aconseguí la independència eclesiàstica respecte a Alboraia, gràcies a l'episodi del miracle dels peixets i a la mediació del bisbe Hug de Fenollet. El 1610 passà a ser senyoria dels comtes de Parcent, fins a l'abolició dels senyorius el 1814. Estos se construïren una casa palau a la plaça Major, al lloc que hui ocupa el centre cultural. Durant 1663 el campesinat almasserí, juntament amb el d'Alboraia, Benimaclet, Benetússer, Beniferri, Campanar, el Grau, Mislata, Paiporta, Patraix, Russafa i Xirivella, participà activament en la revolta contra el monopoli del comerç de la carn que imposava la ciudat de València, i que s'allargà durant més d'un any.  En el Diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la següent descripció, amb interessant informació sobre Almàssera i el seu terme durant el segle XIX:

Lloc amb ajuntament en la província [...] de València (3/4 de llegua). Situat en un pla a l'est de la carretera de Barcelona, i a l'esquerra del barranc de Carraixet; les aigües del qual amenacen destruir la població, encara que aquest perill podria fàcilment remediar-se construint una paret o malecó, que al mateix temps resguardaria l'horta de inundacions [...] té 270 cases de mitjana fàbrica, i amb les proporcions i comoditats que exigeix l'ocupació agrícola dels seus moradors, i una església parroquial [...] el terreny es pla, molt fèrtil, i productiu; abraça uns 453 cafissos postes en cultiu, la major part de les quals es reguen amb les aigües del riu Túria, conduïdes per la séquia anomenada de Rascanya [...] No pot donar-se sòl més deliciós ni millor aprofitat que el d'Almàssera, cobert de multitud d'arbres de distintes classes i diferents espècies de conreus; és inesgotable en tot gènere de fruits [...] Producció: blat, ordi, blat de moro, garrofes, vi, exquisits melons, figues, peres, pomes, prunes i altres fruites, amb particularitat xufes (juncia avellanada), i cria un poc de bestiar lanar, i el necessari mular i cavallar per al conreu. Industria i comerç: no obstant que l'especial objecte d'aquests veïns és l'agricultura, alguns es dediquen a teixir llenços casolans, els quals componen la principal part del seu vestit, i a vendre el mencionat producte de xufes a la capital, i per altres punts, com ara la cort, on s'empra durant l'estiu per a l'orxata o refresc conegut amb el nom de xufres. Població: 274 veïns, 1.229 ànimes [...]

»

(continuarà)

(La fotografia al Puig de Santa Maria)