Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (V)

La temperatura mitjana d'aquesta regió és de -17 graus Celsius, i la més baixa es va observar a l'estació russa Vostok el 21 de juliol de 1983, amb 89,2 °C sota zero, la temperatura més baixa registrada a la superfície de la Terra. Aquestes baixes temperatures es deuen no només al seu emplaçament geogràfic del continent en la zona polar, sinó a la seva gran alçada mitjana i la poca radiació solar que rep aquesta regió. A més a més, entre el 80 i el 90% de la radiació que rep l'Antàrtida és reflectida pel gel novament cap a l'espai, evitant l'escalfament de la superfície polar. Per contra, la temperatura més càlida es va registrar a la Base Esperanza el 24 de març de 2015, quan el termòmetre va marcar 17,5 °C. L'Antàrtida és considerada el lloc més ventós del planeta, si bé les velocitats puntuals més fortes es produeixen als tornados de Nord-amèrica.

Durant l'estiu, el continent antàrtic té una superfície de 14 milions de quilòmetres quadrats però a l'hivern, el mar que el voreja es congela i la seva superfície arriba fins als 30 milions de quilòmetres quadrats (cosa que el converteix en el quart continent en extensió). Aquesta característica que es repeteix anualment amb el canvi d'estacions l'ha fet ésser anomenat el "Continent Polsant".

En ple estiu, els dies a l'Antàrtida tenen llum gairebé les 24 hores del dia, però en canvi a l'hivern, els dies romanen en una perllongada penombra. Això és a causa que l'eix de rotació de la Terra està inclinat respecte al Pla de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol.

A causa de les condicions extremes del clima de l'Antàrtida, hi ha poca vegetació i la que hi ha és de formes molt senzilles com algues,molses i líquens.

Només hi ha dues espècies de plantes vasculars amb flors i es troben tan sols a la península antàrtica: Deschampsia antarctica iColobanthus quitensis

Entre les formes de vida invertebrada hi ha àcars, polls, nematodes, tardígrads, rotífers, krill antàrtic i col·lèmbols. El mosquit no volador Belgica antarctica, que només mesura entre 6 i 12 mm, és el més gran dels animals genuïnament terrestres de l'Antàrtida.  L'abril de 2009 es va anunciar el descobriment d'un ecosistema subglacial d'extremòfils que sobreviuen sense oxigen a Blood Falls.

A l'Antàrtida hi viuen pocs vertebrats terrestres. Pagodroma nivea és un dels tres ocells que crien exclusivament a l'Antàrtida.

Existeix una àmplia varietat d'animals marins que depenen, directament o indirecta, del fitoplàncton. La vida marina antàrtica incloupingüins, balenes blaves, orques, calamars colossals i foques. El pingüí emperador és l'únic pingüí que cria durant l'hivern a l'Antàrtida, mentre el pingüí d'Adelia cria molt més al sud que cap altre pingüí. El pingüí salta-roques té plomes distintives al voltant dels ulls, donant l'aspecte de pestanyes elaborades. El pingüí reial, el pingüí de cara blanca i el pingüí de corona blanca també crien a l'Antàrtic.

La foca marina antàrtica va ser intensament caçada als segles XVIII i XIX per la seva pell per part dels caçadors dels Estats Units i el Regne Unit. La foca de Weddell és una "foca autèntica", anomenada així per Sir James Weddell, comandant d'expedicions de caçabritàniques al mar de Weddell.

L'aprovació de l'Acta de Conservació de l'Antàrtic per part dels EUA comporta certes restriccions en les seves activitats al continent. La introducció de plantes alienes o animals pot comportar una pena criminal, així com l'extracció de qualsevol espècie indígena. La sobrepesca de krill, que té un paper clau en l'ecosistema antàrtic, va conduir les autoritats a promulgar regulacions sobre la pesca. La Convenció per a la Conservació de Recursos de la Vida Marina Antàrtica (CCAMLR), un tractat que va entrar en vigor el 1980, exigeix que les regulacions que gestionen totes les pesqueres de l'Oceà Antàrtic considerin els efectes potencials sobre tot l'ecosistema antàrtic. Malgrat aquestes normatives, la pesca irregular i il·legal, especialment de lluç negre (comercialitzat als EUA com a llobarro xilè), roman un problema seriós. La pesca il·legal de lluç negre ha augmentat, amb una estimació de 32.000 tones el 2000.

Durant l'Any Polar Internacional, es va iniciar un cens sobre la vida marina en què van participar uns 500 investigadors i que es publicarà el 2010. La investigació és part del Cens de Vida Marina global (CoML) i ha permès alguns descobriments notables. Més de 235 organismes marins viuen a les dues regions polars, havent superat els 12 000 km que els separen. Els animals grans com alguns cetacis i els ocells fan el viatge d'anada i tornada anualment. Més sorprenent són formes petites de vida com els cogombres de mar i alguns mol·luscs que es poden trobar als dos oceans polars. Diversos factors poden ajudar en aquesta distribució - temperatures bastant uniformes de l'oceà profund als pols i l'equador que no difereixen més de 5 °C, i els sistemes principals actuals o circulació termohalina que transport ous i larves.

Entre les espècies que viuen a l'Oceà Antàrtic, destaca el krill, un petit crustaci de 3 centímetres de llarg que és la base de la cadena ecològica Antàrtica i la font alimentària de gairebé la resta de les espècies: balenes, foques lleopards marins, calamars, nototenioidis, pingüins, albatros i molts altres ocells. (continuarà)

(La imatge és d'una altra obra d'art en or al museu de l'or de Bogotà)