Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (I)

Avui de nou, em llevo ben aviat. Fins i tot un xic més del que és habitual. He d’acabar de fer la maleta i marxar ja de l’hotel a on he pernoctat durant 10 nits. Avui sí que tinc temps d’esmorzar una mica a l’hotel, però encara falten algunes coses. Amb tot, ja arriba en Jorge i carreguem la maleta al cotxe i ja marxem cap a Cajicá, per última vegada. Xerrem simpàticament, m’explica la vida que porten amb la seva jove muller. Ella estudia dret, dormen molt poc i tenen també dos fills. M’explica que són feliços i que quan ell es jubili es volen comprar un terreny i construir-se una casa als afores de la ciutat, a la muntanya, i viure tranquil·lament. Ens parem un moment a encarregar unes pastetes per la jornada que es farà avui a la facultat i arribem ja a la facultat i vaig al despatx de la Janet, però no hi és. Em demana que vagi a l’edifici de postgraus i que porti uns pòsters dels alumnes en motiu del dia del biòleg. Per ser correctes, hauria de ser el dia del biòleg i de la biòloga, o bé el dia de la Biologia, però només ho descriuen així. Ajudo una mica per allí, miro els pòsters que pengen els alumnes i parlo una estona també amb la Glòria, que també hi és. Em presenten un professor alemany que fa uns anys que està instal·lat a Colòmbia, previ pas per mig món (Nova Zelanda, Estats Units, etc). El seu castellà és ben peculiar, però ens entenem. És ell el que farà la primera conferència, ja que el professor que hauria de començar encara no ha arribat. Totes les conferències són de biologia marina, i estan prou bé. Després d’ell, bé un noi de la Comissió Colombiana dels Oceans (http://www.cco.gov.co/ ), que estan molt engrescats amb les expedicions a l’Antàrtida. Ens parla també del tractat antàrtic (http://www.idi.mineco.gob.es/portal/site/MICINN/menuitem.7eeac5cd345b4f34f09dfd1001432ea0/?vgnextoid=c1a2efb8b7c0f210VgnVCM1000001d04140aRCRD; https://en.wikipedia.org/wiki/Antarctic_Treaty_System ). De fet, hi ha més d’una ponència sobre l’Antàrtida, amb impressionants imatges; em fan venir moltes ganes de visitar el continent més desconegut, un desconegut que de moment no pertany a ningú. A viquipèdia s’explica que “L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud. Situat en la regió antàrtica de l'hemisferi sud, gairebé en la seva totalitat queda al sud del Cercle polar antàrtic, tot envoltat per l'oceà Antàrtic. Amb 14 milions de quilòmetres quadrats, és considerat el sisè continent de la Terra, atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a diferència del pol Nord, on a sota el gel només hi ha les aigües de l'Oceà Àrtic) i que no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants. Al voltant del 98% de la superfície de l'Antàrtida està coberta per glaç amb, almenys, una mitjana d'1,6 quilòmetres de gruix.

L'Antàrtida, de mitjana, és el continent més fred, sec i ventós, i és el més elevat del món, amb una alçada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell del mar. L'Antàrtida es considera un desert, amb precipitacions anuals de només 200 mm al llarg de la costa i molt més baixes a l'interior. No hi ha éssers humans residint-hi de manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones habiten al llarg de l'any a les estacions d'investigació repartides per tot el continent. Només les plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen, com, per exemple, els pingüins, les foques, molts tipus d'algues i la vegetació de la tundra.

El mot "Àrtic" prové del grec "Àrktikos", que significa "Óssa Polar", en referència a la constel·lació de l'Óssa Menor, a l'hemisferi nord, mentre que "Antàrktikos" significa "oposat a l'Óssa Polar" o, el que és el mateix, "oposat al nord". El primer ús oficial del nom "Antàrtida" com a continent fou a la dècada de 1890 i s'atribueix al cartògraf escocès John George Bartholomew.

Malgrat que els mites i les especulacions sobre una Terra Australis es remunten a l'edat antiga, la primera observació confirmada del continent es va produir el 1820, com a conseqüència de l'expedició russa de Mikhaïl Làzarev i de Fabian von Bellingshausen. El continent, però, va continuar sent en gran part oblidat al llarg del segle XIX a causa del seu clima hostil, la manca de recursos i l'aïllament.

El Tractat Antàrtic va ser signat inicialment per dotze països el 1959 i, arribats a l'any 2009, ja ascendien a quaranta-sis. El tractat prohibeix les activitats militars i l'explotació minera, dóna suport a la investigació científica i protegeix l'ecozona del continent. A l'Antàrtida constantment es duen a terme experiments per part de més de 4.000 científics de moltes nacionalitats, que investiguen en diversos camps del coneixement. Fa uns 2.500 anys els grecs ja parlaven de l'Antàrtida, especulant sobre la seva existència. Des de temps de Claudi Ptolemeu (segle I) es va suggerir l'existència d'una Terra Australis, un vast continent a l'extrem sud per a preservar la simetria de totes les terres del món. (continuarà)

(La fotografia correspon al Campus de la Universitat Militar de Nueva Granada)