Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Cameron Highlands, Malàisia (dia 3, 11 d’agost de 2016) (III)

Els malais constitueixen la major part de la població nacional. També hi ha considerables comunitats xineses i índies.
Malàisia és un dels membres fundadors de l'ASEAN i és membre d'altres organismes internacionals com les Nacions Unides. Com a ex colònia britànica és part de la Mancomunitat de Nacions.
El nom "Malaysia" es va adoptar el 1963, quan les nacions de la Federació Malaia, Singapur, Borneo Septentrional i Sarawak es van confederar. Però l'expressió ja havia estat utilitzada per referir-se a diferents llocs del Sud-est Asiàtic. En un mapa de 1914 la paraula ja apareix per assenyalar Insulíndia. A les Filipines es va arribar fins i tot a contemplar anomenar així a l'arxipèlag. També es van considerar noms com Langkasuka, com el regne situat a la secció superior de la península entre els segles II i X. El 1850 l'anglès George Samuel Windsor Earl va proposar anomenar a les illes d'Indonèsia Melayunesia o Indunesia, decantant-se per la primera alternativa.
La primera possessió britànica fou establerta per la Companyia Britànica de les Índies Orientals l'11 d'agost de 1786 a l'illa anomenada Príncep de Gal·les (Penang). El 1795 els britànics van ocupar la possessió holandesa de Malaca. El juny de 1801 hi fou afegit un territori continental enfront de l'illa anomenat "Provincia de Wellesley". El 1818 els britànics van reintegrar Malacca als holandesos. El 6 de febrer de 1819 els britànics es van apoderar de l'illa de Singapur. Pel tractat anglo-neerlandès de 1824 Gran Bretanya va recuperar Malaca el 1825 i el 14 d'agost de 1826 es van formar les anomenades "Colònies de l'Estret", amb l'illa del Príncep de Gal·les, Wellesley, Malacca i Singapur, dependents de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. El 1867 foren erigides en colònies de la corona passant a dependre directament de l'Oficina colonial (1 d'abril de1867). El 1874 el sultà de Perak va cedir un territori als britànics conegut com els Dindings, que va ser integrat a la colònia de Penang. Les Colònies de l'Estret van existir fins al començament de 1942, quan els japonesos van ocupar la península Malaia, dissolent-se oficialment el 1946. Les illes Cocos i Christmas que en depenien (concretament de Singapur) van passar a dependre de Ceilan.
El 1935 el territori britànics dels Dindings fou cedit a Perak. L'1 de juliol de 1896 es va constituir una federació més gran amb els estats de Negeri Sembilan (al seu torn una federació de petits estats), Pahang, Perak i Selangor (anomenada Estats Malais Federats), és a dir tots els estats protegits menys Johore que restava un protectorat separat.Kedah, Kelantan, Perlis i Trengganu foren cedits per Siam el 9 de juliol de 1909 i posats sota protectorat al mateix moment, formant quatre nous protectorats britànics independents un de l'altra i sense relació amb Johore ni amb els Estats Malais Federats, sent coneguts aquestos quatre estats més Johore com Estats Malais no Federats.
El fet més important posterior fou a l'ocupació japonesa al final del 1941 i començament del 1942, i que va durar fins al 12 de setembre de 1945. Al final de l'ocupació el més vell dels oficials civils, James Calder, va agafar la residència interina al costat de l'administració militar, fins a l'1 d'abril de 1946. Posteriorment es van nomenar comissionats residents.
L'1 d'abril de 1946 es va formar la Unió Malaia, amb els antics Estats Malais Federats (Negeri Sembilan, Pahang, Selangor i Perak), els estats de Kedah, Kelantan, Perlis iTrengganu que del 20 d'agost de 1943 al 8 de setembre de 1945 havien estat incorporats a Siam, l'estat de Johore (és a dir els Estats Malais no Federats), i les possessions britàniques: Penang (amb Wellesley) i Malaca (singapur en va quedar exclosa i va formar una colònia separada i el 1959 es va constituir en estat autònom). La Unió Malaia fou anomenada Federació Malaia des de l'1 de febrer de 1948, i va accedir a la independència el 31 d'agost de 1957 dins de la Commonwealth.

La Constitució establia una autoritat central forta amb un primer ministre i un cap d'estat (Yang-di-Pertuan Agong) o monarca constitucional elegit cada cinc anys (o abans si moria en el càrrec) entre els nou sultans hereditaris. El senat era en part de nomenament i la Cambra de Representants escollida pel poble a les urnes. Els sultans quedaven al front dels seus estats i als que no tenien sultà les seves funcions les ocupaven uns governadors designats pel govern (a Malaca i Penang); cada estat tenia assemblea legislativa i disposaven d'un consell executiu responsable davant aquesta. Encara que es van dictar algunes mesures en favor d'indis i xinesos, el malai i la religió musulmana van quedar constitucionalment protegits. Es va formar una coalició entre la UMNO (United Malai National Organization, Organizatció Nacional Unida Malaia) la MCA (Malay Chinese Association, Associació Xinesa de Malaia) i el MIC (Malay Indian Congress, Congrés Indi de Malaia) que a les eleccions de 1959 va obtenir la majoria. L'1 d'agost de 1960 es va aixecar l'estat d'urgència formalment però l'alteració de la Internal Security Act va permetre continuar amb les detencions sense procés. (continuarà)
(La imatge és d'un gat de Cameron Highlands)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol