Andorra, del 15 al 17 de juliol de 2016: excursió pels llacs de Tristaina (dia 2, 16 de juliol de 2016) (i II)

Tot i que estem cansats, encara tenim hores per davant, i el primer que fem és parar-nos a fer una cervesa en un bar de carretera que disposa d’una bona terrassa amb vistes espectaculars. Ja quan estem a punt d’arribar a Ordino, ens parem un moment a l’església de Santa Martí de la Cortinada , que tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_la_Cortinada; https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_San_Mart%C3%ADn_de_la_Cortinada ): “Sant Martí de la Cortinada és una església romànica localitzada al nord d'Ordino, Principat d'Andorra.
L'edifici original ha sofert diferents transformacions i ampliacions al llarg del temps, les quals l'han anat eixamplant cap al nord. En l'actualitat presenta una nau única, de planta gairebé quadrada, amb capelles laterals i absis quadrangular. Cal destacar que les successives transformacions del temple van fer que se'n reorientés la capçalera, de manera que l'original romànica queda a la dreta de l'entrada actual.
El campanar, de dos pisos, es localitza al peu de la primitiva nau romànica i cal destacar-hi una original decoració en dents de serra sota el ràfec.
Sant Martí és una església que va tenir una important decoració pictòrica. El 1968, quan es procedia a la seva restauració, es van localitzar a la zona de l'absis les pintures murals romàniques, datables a finals del segle XII. Destaquen entre elles les figures d'un animal fantàstic (una mena de llop amb llengua bífida) i un personatge de nom Guillem Guifré, que porta un ganivet i una copa. També s'hi troba representat el bisbe Sant Martí de Tours.
El temple conté també altres elements importants, com un conjunt de quatre retaules barrocs del segle XVIII (el principal dedicat al patró de l'església), mobiliari de fusta del segle XVII, un carilló de roda i un interessant conjunt de reixes de ferro forjat que protegeixen l'altar major i les capelles laterals.
Després de la breu parada, ja no baixem del cotxe fins a arribar a l’apartament, a on tenim temps de dutxar-nos i poca cosa més, abans de tornar a enfilar-nos al vehicle per fer el trajecte fins a Andorra la Vella. Un cop allí i amb el cotxe aparcat, tot i que ens costa una mica, anem ja a sopar a “La Mossegada” (http://www.mossegada.com/) , un restaurant-pizzeria que hi ha a la vora del riu Valira i a on ja anava de ben petita quan visitava el país dels Pirineus amb els meu progenitors. Sopem agradablement a la fresca, amb aperitiu i tot! Per fer baixar les pizzes, anem a fer un passeig per la ciutat i abans de retornar cap al bell mig de les muntanyes, fem una última cervesa en un bar amb terrassa per la zona vella de la ciutat....
(La flor va ser vista durant l'excursió als llacs de Tristaina)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol