Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: de Singapur a Cameron Highlands, Malàisia (dia 3, 11 d’agost de 2016) (I)
Encara
no ha sonat el despertador que ja estic ben desperta. La tos, la maleïda tos,
m’ha desvetllat. És de matinada i tenim temps d’empaquetar les coses i baixar
cap a baix a recepció, a on ja ens espera un taxi que havíem demanat el dia
abans i que ens ha de portar de nou a l’aeroport de Changi (http://www.changiairport.com/)
. Tot i que esperava bastant de trànsit pels carrers de la ciutat estat de
Singapur, no n’hi ha gaire. Tot i que ja he visitat altres països que
condueixen per la dreta, encara em costa acostumar-me a que a Singapur també es
faci. No triguem gaire a arribar de nou a l’aeroport, i tot i que el taxímetre
torna a marcar 13, el conductor ens cobra més de 25 dòlars de Singapur en
concepte de no sé quin carai de taxes: la d’aeroport, la de nocturnitat, etc.
Només d’arribar tenim la sort ja de poder facturar les maletes cap a Kuala
Lumpur, a Malàisia, la nostra propera destinació asiàtica. Passem el control
d’immigració i només passem de resquitllada les maletes per una cinta de
control, un control molt poc exhaustiu, en principi. Tenim bastanta estona que
la passem caminant per dins de l’aeroport, un aeroport ben curiós a on hi ha
múltiples jardins interiors, amb gran orquídies i també carpes, per tal de
donar al passatger una imatge de tranquil·litat i pau. Alhora, també observem
que hi ha moltes flors que semblen en commemoració del dia de Singapur, que fou
el dia anterior i a on se celebra la independència d’aquest país de Malàisia,
fa 51 anys. Aprofitem per esmorzar una miqueta, a preu
no gaire baix, ja que Singapur, precisament barat no és, abans d’anar cap a la porta d’embarcament, a
on sí que ens fan un control ben exhaustiu abans d’entrar a l’aparell volador.
Curiosament, no es fa el gran control just entrar, sinó que es fa més tard. No
sé si això acaba essent més o menys segur.. El trajecte fins a la capital de
Malàisia, Kuala Lumpur, és curt, de no més de 40 minuts, i en aquesta ocasió
viatgem amb TigerAir (www.tigerair.com)
. Hi ha algunes turbulències, però arribem bé. Només d’arribar, el mateix
serial de sempre: passar el control d’immigració i recollir l’equipatge. En
aquest cas, tampoc cal visat, i ni tan sols omplir cap formulari d’immigració. Un
cop les maletes recollides, dins mateix ja comprem el bitllet de tren de KLIA
Express (http://www.kliaekspres.com/)
que ens portarà des del propi aeroport fins a l’estació de bus TBS. El preu no
és gaire barat, més de 38 ringgit però guanyem un munt de temps en comparació
amb un taxi. La moneda oficial de
Malàisia és el ringgit (https://es.wikipedia.org/wiki/Ringgit;
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ringgit
): “El ringgit (en malai ringgit Malaysia o, simplement, ringgit;
en l'escriptura tradicional aràbiga ريڠݢيت مليسيا o ريڠݢيت) és lamoneda oficial de Malàisia. Normalment s'abreuja RM i el codi ISO
4217 és MYR. Se subdivideix en 100 sen (سين). (continuarà)
(La imatge correspon a un dels carrers de Singapur)
Comentaris