Charlie Hebdo (I)

Charlie Hebdo s’ha convertit en un nom reconegut arreu del món. I no precisament per una bona causa, ans al contrari.  Fa uns quants dies uns radicals, uns terroristes van interrompre a la redacció d’aquest setmanari satíric i van assassinar a sang freda a 12 persones, la majoria d’ells dibuixants que no tenien por als violents. El motiu de tanta barbàrie rau en el fet que aquest setmanari va publicar unes vinyetes de Mahoma que no van agradar a algunes ments amb poc sentit de l’humor. Charlie Hebdo se’n fot de tot i de tothom des de fa anys. No se n’escapen ni religions, ni polítics, ni res. En algun moment pot ser que l’humor sobrepassi límits i arribi a ofendre a algú, però no mata. Un llapis no mata, ni un bolígraf. Ments malaltes amb armes, fanàtiques, sí.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol