Un desig, o dos, o tres o milers!

O dos, o tres. O milers! Avui és un jorn a on els somnis sembla que es poden fer realitat. I per què no, també he fet una carta a Ses Majestats, aquelles que vénen de molt lluny, de l’Orient, un de negre, un de blanc i un de marró, demostració que el racisme és un invent d’alguna ment malalta. Doncs  va, la meva carta als reis demana, primer de tot, salut, salut per la meva gent. Que tots aprenguem a compartir i a ser més solidaris; que la maleïda crisi s’acabi i imperi un nou ordre de les coses, a on la solidaritat sigui la tendresa de les persones i dels pobles. Una altra cosa que he apuntat a la llista de desitjos és la independència del meu país. I que mai més cap infant  pateixi barbàries ni guerres; i no només els infants, sinó també els adults. Que s’acabi la inhumanitat, els odis, la malaltia dels diners.  I molts més desitjos. I potser un xic utòpics, sí. Però avui és més que mai un dia de màgia i utopies, a on tot pot ser realitat.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)