Illes Gregues. Dia 5: Santorini (28 d’agost de 2014) (IV)

L'equip va identificar la seva possible ubicació dins de les maresmes del Parc Nacional de Doñana, la zona que una vegada va ser el Lacus Ligustinus, entre el Huelva, Cadis i les províncies de Sevilla, i va especular que l'Atlàntida va ser destruïda per un tsunami, l'extrapolació dels resultats d'un anterior estudi realitzat per investigadors espanyols, publicat quatre anys abans. Científics espanyols han desestimat les especulacions de Freund, al·legant que el seu treball sensacionalista. L'antropòleg Joan Villarías-Robles, que treballa amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol, va dir: "Richard Freund era un nouvingut al nostre projecte i semblava estar involucrat en el seu propi tema molt controversial sobre recerca de Salomó per l'ivori i l'or en Tartessos, ben documentats assentaments a la zona de Doñana establert en el primer mil·lenni abans de Crist", i va descriure les afirmacions de Freund com "de fantasia". Una teoria similar havia estat presentada per un investigador alemany, Rainer W. Kühne, però basat només en les imatges de satèl·lit i Atlantis col·locar als aiguamolls de Hinojos, al nord de la ciutat de Cadis. Abans d'això, l'historiador Adolf Schulten havia declarat el 1920 que Plató havia utilitzat Tartessos com a base del seu mite de l'Atlàntida. La ubicació de l'Atlàntida a l'Oceà Atlàntic té un cert atractiu donat els noms estretament relacionats. La cultura popular posa sovint Atlantis allà, perpetuant la configuració original platònic. Diverses hipòtesis se situen l'illa enfonsada al nord d'Europa, incloent-hi Doggerland al Mar del Nord, i Suècia (per Olof Rudbeck a Atland, 1672-1702). Alguns han proposat la plataforma Celtic com un lloc possible, i que no hi ha un enllaç a Irlanda. Les Illes Canàries i Madeira també han estat identificats com una possible ubicació, a l'oest de l'estret de Gibraltar, però en relativa proximitat al mar Mediterrani. Diverses illes o grups d'illes a l'Atlàntic també es van identificar com a possibles ubicacions, en particular de les Açores. No obstant això, estudis geològics detallats de les Illes Canàries, les Açores, Madeira, i el fons de l'oceà que envolta les van trobar una manca total de proves per l'enfonsament catastròfic d'aquestes illes en qualsevol moment durant la seva existència i una completa manca de proves que l'oceà inferior envolta va ser sempre terra ferma en qualsevol moment en el passat recent, amb l'excepció del que semblava ser platges . L'illa submergida d'Espartel prop de l'Estret de Gibraltar també s'ha suggerit. En 2013 un investigador va publicar un llibre de noms de l'Algarve, al sud de Portugal com la ubicació de l'Atlàntida, aquest va ser també el cas presentat pel Dr. Roger Coghill el 2002. Finalment, també hi hauria altres ubicacions possibles per a l’Atlàntida. Diversos escriptors han especulat que l'Antàrtida és el lloc de l'Atlàntida, mentre que altres han proposat llocs del Carib com la suposada ciutat submergida cubana enfront de la península de Guanahacabibes, a Cuba, les Bahames i el Triangle de les Bermudes. També s'han proposat àrees dels oceans Pacífic i Índic incloent Indonèsia (ie Sundaland). De la mateixa manera que alguns han especulat que el continent d'Amèrica del Sud té similituds sorprenents amb la descripció de l'Atlàntida de Plató, en particular la regió de l'Altiplà dels Andes. Les històries d'un continent perdut de la costa de l'Índia, anomenada "Kumari Kandam", han inspirat a alguns a fer un paral·lel amb l'Atlàntida”.

Després de fer unes quantes fotografies al bell paisatge, tot especulant mentalment a on podria ser l’Atlàntida, retornem al vaixell, l’Hermes. La propera parada que fem és en unes aigües termals, dins del mar, el “Hot point” que en diuen. La temperatura en aquest indret és 5º C superior a la que hi ha a la resta del mar. Nedem cap allí i observem que hi ha punts a on surten bombolles, fruit de l’activitat volcànica que es desenvolupa sota nostre. També hi ha bastant de fang ferruginós que ens deixa els banyadors ben “macos”. La diferència de temperatura es fa evident quan retornem cap al vaixell. De tota manera, hi ha molts turistes i acaba essent una mica molest.
La imatge correspon a Thalissa, des del vaixell.