Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Com a docent tracto diàriament amb alumnes, tots ja majors d'edat. M'agrada la meva feina, però amb els anys em vaig desenganyant una miqueta. M'estic trobant que l'educació de molts d'ells deixa molt a desitjar. Per sort, però, no tots els alumnes són així, sinó em sembla qu ja hauria plegat. De totes maneres m'he trobat amb uns quants casos a on són els alumnes que volen imposar al professor com cal fer les classes o com ha de fer els exàmens, per exemple. O quan parlen amb els companys o amb el professor/a obliden les mínimes lleis de cortesia, amb llenguatge barroer i maleducat. I sap greu, molt greu. Em pregunto a on falla el sistema, què cal fer per canviar aquesta tendència. No cauré al parany de ser tant maleducada com alguns d'ells, però crec que cal revertir aquesta tendència de mala educació i de superioritat de les noves generacions. Al cap i a la fi, tots som persones i som humans...
Comentaris