Jo no acato la sentència contra el català!!!!

Són dies convulsos pels Països Catalans i sobretot per la nostra llengua, el català. Des d’aquell indret, a Madrid, a on ens tenen empresonats com a poble estan decidint el nostre futur sense ni tan sols tenir la mínima decència de comptar amb la nostra opinió. I els partits que han de defensar els interessos de Catalunya, o bé no fan res o bé no poden. I per a més inri, el tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó a una colla de famílies que volen que els seus fills estudiïn en castellà al meu país, a on la llengua vehicular és el català. Volen acabar amb la immersió lingüística, que tant ha costat d’aconseguir a través dels anys. Però, sortosament, la reacció ha estat immediata. I la gent s’hi ha posicionat en contra d’aquest atac frontal a la llengua. Com no, els del PP i els de Ciutadans treuen pit, però no, no deixarem que tornin a atacar la llengua. Em nego a acata aquesta patètica sentència, fruit de l’autoodi que alguns professen a la terra a on viuen. Aquesta gent és una inculta, que no entén que enriquir-se culturalment aprenent una llengua, per exemple, no té preu; però per a què dir això, ja que no saben ni què vol dir cultura. Com deia el gran Ovidi Montllor, “‎"Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense." Ni un pas enrere; al contrari, tot l’ensenyament en català. Jo no acato! (http://www.facebook.com/#!/pages/Jo-no-acato-la-sent%C3%A8ncia-contra-el-catal%C3%A0/254402281261173)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol