Berlín (IV) (30 d’agost de 2011)


El meu últim dia sencer a la capital que va estar separada molts anys per un mur concèntric es desperta igual que els anteriors: esmorzar al hostel amb l’Aaron. Després de fer petar la xerrada i conèixer també gent d’altres contrades, marxo cap al centre i em poso a caminar sense rumb fix. Primer la porta de Brandenburg de nou, em perdo pels carrers i carrerons (val a dir que hi ha molta diferència a nivell d’edificis i de comerços entre el que havia estat l’Alemanya de l’Est i la de l’Oest) i m’acabo perdent pel memorial de la Topografia del Terror (http://en.wikipedia.org/wiki/Topography_of_Terror) , un espai a l’aire lliure que explica els inicis del nazisme fins a la seva decadència. El lloc està situat davant del que encara és un tros de mur sencer. Em ve a la memòria la història que havia explicat feia un parell de dies el guia del tour de diumenge, que va dir que la gent que vivia en els edificis arran del mur, es llençaven al buit i la gent de l’Alemanya no comunista els recollia amb lones. Em vaig passar una bona estona deambulant i llegint els cartells de l’exposició. Se’m va regirar en molts moments l’estómac, sobretot en veure el cas d’una nena epilèptica que la van utilitzar per a fer estudis i la van acabar assassinant. Fastigosos els pamflets dels nazis. I també històries d’espies i traïdors. Realment és un lloc molt interessant per anar, encara que et deixa una mica amb el cor fet un nyap. Després vaig tornar a passar per alguns llocs que ja havia visitat el diumenge, vaig anar cap al Parlament, el Bundestag (http://www.bundestag.de/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Bundestag) . El vaig veure només per fora, ja que a per veure la cúpula cal demanar hora amb antelació. Vaig continuar passejant sense rumb fix, passant pel monument a Engels i Marx, davant de la Rathaus, l’Ajuntament (http://www.berlin.de/orte/sehenswuerdigkeiten/rotes-rathaus/index.en.php), em vaig perdre pels carrers... i vaig acabar a l’East Side Gallery (http://www.eastsidegallery.com/; http://en.wikipedia.org/wiki/East_Side_Gallery) , un tros de mur tot decorat amb murals de gent d’arreu del món. Anant cap allí se’m remogué la consciència en veure alguns cartells de partits xenòfobs que advoquen per fer fora tots els immigrants. Són realment patètics... Després de passejar una estona per allí, vaig tornar al hostel i al vespre vaig quedar amb el meu amic de Berlín per anar a fer una altra waldbier i acabar sopant a Il Retrouvo (http://www.qype.co.uk/place/49056-Il-Ritrovo-Cucina-Casalinga-Popolare-Berlin) , una pizzeria antifeixista que hi al barri a on m’estava. I poca cosa més que a descansar...
(La foto és d’un dels murals que hi ha a l’East Side Gallery)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol