Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquest és el títol del llibre del garrotxí Gaspar Hernàndez, guanyador del Premi Josep Pla 2009. Una novel·la ambientada en la tranquil·la Formentera i que explica com la ment és capaç de fer miracles i meravelles. Un interessantíssim recorregut a través dels laberints de la ment, de la capacitat que tenim, tot i que sovint la ignorem, de governar el nostre cos a través de la ment i de l’energia que ens recorre. Personalment, una lectura recomanable que m’ha ajudat a entendre la preciositat d’un silenci, com podem canviar els nostres pensaments canviant el sentit de veure les coses, essent hom capaç de governar la seva pròpia vida i els seus propis sentiments i sensacions. En alguns moments de la lectura, se’m posà la pell de gallina en comprovar l’immens poder que tenim dins nostre però que sovint les coses supèrflues emmascaren. Un llibre ple d’energia positiva, que tot i no ser un manual d’autoajuda, ho podria ben esdevenir. No us el perdeu!
Comentaris