Collarets de llum


Un poema preciós de Miquel Martí i Pol! Ai els collarets de llum!

Collarets de llum
Collarets de llum
Quan la tarda fina;
Si el rostoll s’adorm
Tot és de joguina

Un estel petit
Obre l’ull i parla:
-¿On serà l’amor
Que no puc trobar-la?

-On serà l’amor?
- fa la Lluna bruna.
L’he cercat pertot,
Que n’estic dejuna.

I l’amor ocult
Entre satalies
Riu que riu content
De ses traïdories.

Collarets de llum,
Quan la tarda fina;
Si el rostoll s’adorm
Tot és de joguina

Prou l’estel petit
I la Lluna clara
Cercaran l’amor
Més i més encara.

Se’n riuran els camps
I les ribes pures
I els pollancs i el riu
I el pla i les altures..

Se’n riuran els grulls
I els ocells cantaires
I el vent remorós
I els follets rondaires.

I ell, entaforat
Entre satalies
Contarà a la nit
Noves traïdories.

Collarets de llum
Quan la tarda fina;
Si el rostoll s’adorm
Tot és de joguina.

http://www.youtube.com/watch?v=kS8sA9W7Jog (versió musicada del grup Rauxa)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol