Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
La Selva, el Gironès, l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrota, Osona, el Bages, l’Anoia, la Segarra. En un sol jorn, periple per la geografia del meu país, per la meva geografia. Planes enormes, camps sembrats, noves infraestructures, velles carreteres. Cels que van des del roig potent al gris més omnipotent. Ciutats grans, poblets perduts, paisatges recuperats i entorns destrossats. Campanars ignorats, carrers oblidats, places plenes de gent. Sorolls de progrés i també sons de la mare terra. Tradicions ancestrals i altres de nova implantació. Gent somrient i d’altres, amb les llàgrimes a flor de pell. Tot un seguit de brogits, sensacions, noves descobertes i vells retrobaments, el periple arreu de les comarques del meu país. I quines ganes que tinc de continuar explorant les comarques del meu país, les comarques de la meva pell, de continuar vivint els somni de viatjar pel trosset de terra que més vull! 
Comentaris