Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Avui és el dia que les catalanes i els catalans celebrem un infaust aniversari: per simplificar-ho, l’aniversari de la pèrdua dels nostres drets a mans del maleït Felip V, els hereus de qui encara segueixen a la palestra de l’estat veí que no ens vol donar al llibertat. A Catalunya, com a Xile, celebrem una derrota, però de totes les derrotes se n’aprèn, no? Temps de tirar endavant, de construir nous ponts entre cultures, de teixir una nova societat de llibertat i solidaritat. Demà, un dia per començar de nou la construcció de la independència del nostre país, per bastir el somni de la llibertat. Visca els Països Catalans! I un record per a totes aquelles i aquells que fa gairebé tres segles donaren la vida i els somnis per Catalunya!
Comentaris