Una cançó refrescant!

Per a aquests calorosos dies d’agost, una divertida i refrescant cançó dels genials Antònia Font: Fa calor

Fa calor
Consider que en principi no és sa plàstica
D´un detall que es manifesta en superfície
lo que demostra que una corba és massa dràstica
per deixar un camí tan pla i tan rectilini.
Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar-se un problemet tan específic
d´un mal dia en què un excés de confiança
va fer caure credibilitats i bicis.
Consider que en principi no és sa nàutica
d´un vaixell que pesca escamarlans i gambes,
i que navega amb alegria i molta pràctica
i deixa una via blanca i oxigenada.
Consider que sa virtut és prou elàstica
per menjar un clamaret amb gust de sípia,
d´un mal dia en què un excés de matemàtiques
va fer caure comptabilitats i nirvis.
Fa calor,
què tal si encetam una síndria,
què tal si me dius que m´estimes
durant es següents trenta mil dematins.
Fa calor,
què tal si nedam en pilotes,
què tal si deixam que sa parra
devalli es termòmetres a vint-i-cinc (graus).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol