Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Dissabte el Barça va jugar contra el Madrid. 2 a 6. A banda de l’espectacle futbolístic, l’espectacle d’emocions. Els carrers plens de gent celebrant una eufòria col·lectiva per celebrar els gols d’Henry, Messi, Puyol i Piqué. Un sentiment encomanadís, clàxons sonant, gent dansant. Per unes hores els problemes queden en segon lloc, les tristeses s’esvaeixen momentàniament. Abraçades a propis i estranys, somriures a tort i a dret. La màgia del futbol. Visca el Barça i visca Catalunya!
Comentaris