Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Malgrat que ja fa una bona pila d’anys que la Guerra Civil espanyola va acabar, encara continuen moltes incògnites d’aquells dies. Recentment, a Gurb, a Osona, s’han aconseguit identificar les persones que hi havia en una fossa comuna. Persones enterrades sense identitat, sense res. Persones a qui les seves famílies havien reclamat llargament, i que per fi, podran descansar amb els seus. Tota aquesta història m’ha fet recordar del germà de la meva àvia, en Narcís Turon Horta, l’únic que ella tenia, i a qui van matar en aquesta maleïda guerra que tantes vides va segar. L’àvia Remei sovint em parlava d’ell. Tenia l’esperança de saber a on era el cadàver del seu germà. Només sabia que l’havien mort, però mai ningú de la meva família en va poder recuperar les restes. Tan de bo, encara que dolgui, en alguna d’aquestes fosses hi puguem trobar l’oncle Narcís i enterrar-lo amb la meva àvia.... Una forta abraçada pels dos, sigueu a on sigueu...
Comentaris