Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ahir se celebrà un malaurat aniversari. El del setantè aniversari de la mort de l’escriptor gironí Carles Rahola, assassinat per les tropes nacionals durant la maleïda i cruenta guerra Civil espanyola. Rahola, escriptor, republicà i ferm defensor de la seva “dolça Catalunya”, tal i com ell la definia. Una gran persona, un gran escriptor, que fins al final del seus dies va lluitar pel què creia. Però per ser com era, per defensar les seves idees, el van afusellar vilment. Però aquests dies a Girona s’ha redescobert aquest important personatge (personalment també ho he fet durant aquests últims jorns. Perquè no mori en l’oblit, perquè les seves idees continuen més vives que mai. I de nou, torno a repetir, que per a ell i per a tants d’altres que ens han deixat per defensar fermament el què creien, el millor homenatge és la victòria! (http://es.wikipedia.org/wiki/Carles_Rahola) 
Comentaris