Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Recentment he llegit al diari que el monarca de l’estat espanyol ha amassat una fortuna de més de 2000 milions d’euros, que és una de les 200 persones més riques del planeta. M’he sulfurat, ho reconec. I també he llegit que aquesta persona, que gràcies al dictador Franco va poder continuar encobertament la repressió dissimulada amb el nom de democràcia, ha intervingut perquè una companyia russa pugui comprar Repsol. Quins interessos ocults hi té? Ràbia en veure que entre tots li paguem els capritxos i ell es gasta els diners que cobra com a sou (no sé de què, sincerament) i ell va a matar espècies protegides, li escriuen discursos ignorants. I mentrestant a les perifèries de les ciutats hi ha guetos a on la gent viu al llindar de la pobresa o immersa en ella. No pot dedicar aquest “senyor” una minsa part del sou que entre tots li paguem a ajudar aquells que ell pretesament representa? Fàstic, em fa (i perdó per l’expressió).
Comentaris