Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquesta nit molts infants estaran expectants per fer cagar el tió. Picaran emocionats un tronc per tal que els hi cagui joguines o llaminadures. I em ve a la ment quan era una nena que picava el tronc que havia alimentat amb il.lusió durant els dies previs. I amb els avis observant com els néts gaudien de la màgia. Espero que aquesta nit de Nadal el tió cagui tones de felicitat als infants i els que no ho són. I que també al poble germà d’Euskal Herria, l’Olentzero baixi de les muntanyes amb el mateix propòsit...Bon Nadal, de tot cor!
Comentaris