Silenci


Silenci
Assegut amb els dits entrecreuats
Es mira les mans envellides
No les han marcides el pas del temps
Sinó uns anys massa silents.
Intent fallit d’esbotzar un somriure,
Més aviat en surt un plor esquerdat
La cara solcada per les arrugues,
Cicatrius de soledat
I s’endinsa més en el seu silenci.
Es cava la seva mort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol