Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
No m’enamora una part de la Girona nocturna. Una Girona ostentosa, que vetlla només per la imatge i no per les persones. Vetos per portar una determinades camisetes o sabates, per uns cabells. Tot i la ràbia, a vegades t’aguantes i altres no. Però el pitjor de tot és el menyspreu amb què et tracten determinats porters, la burla, i fins i tot, la violència. Aquest resum genèric passa cada cap de setmana a molts locals de la ciutat. No, aquesta no és la Girona, que m’enamora, més aviat la Girona que em desencisa. Tan de bo ben aviat puguem gaudir d’una ciutat oberta, tolerant, no violenta i que no discrimini simplement per la supèrflua imatge. 
Comentaris