Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
El proppassat dissabte es celebrà el derbi català de futbol entre l’Espanyol i el Barça. Deixant de banda el resultat del partit, m’ha entristit moltíssim l’espectacle organitzat per uns quants energúmens, llençant bengales contra els aficionats de l’equip rival. A quin nivell d’incivilització hem arribat? Malgrat les diferències de recolzament a un equip o a un altre, és molt trist que s’arribi a aquests nivells de baixesa humana. Veient la incivilització que m’envolta, em vénen ganes de perdre’m a la selva amazònica a viure amb les tribus localitzades recentment per una organització brasilera. Viuen com fa centenars (o milers) d’anys, aliens al món pretesament civilitzat que els envolta (i malauradament també els destrueix), però gairebé estic segura que viuen molt més contents amb el que tenen i la companyia de la mare terra enlloc d’estar envoltats de cultures (in)civilitzades.
Comentaris