Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ara feia una bona temporadeta que no deixava anar una bona dosi d’adrenalina pujant paret amunt. Però aquest cap de setmana he tornat a sentir el lleuger pessigolleig als dits, la tremolor a les cames, l’adrenalina venes amunt i avall mentre remuntava la paret (en aquest cas artificial). Quina sensació tornar a sentir-me flotar enmig de l’aire i amb les mans deleroses d’arribar al cim! Tinc ganes d’escalar cada dia una mica més per arribar a un nou cim, a un nou objectiu, a un nou aprenentatge. Tan de bo pugui escalar literal i metafòricament cada nou jorn que desperta!
Comentaris