Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquesta setmana al pis ens vam posar a mirar capítols de Bola de Drac. El fet de veure aquests dibuixos fou l’espurna que encengué en la meva ment tendres records de la meva infantesa a Can Pujató: de la mà de la iaia Remei a buscar menjar i a conduir els conills, a coll de l’avi Àngel a passejar per l’hort, a collir avellanes o dalt del tractor. Aquells inicis de setembre amb els peus dins de la tina trepitjant el raïm per transformar-lo en vi; o portant el porró (amb més d’un traguinyol furtiu entre passa i passa) als que collien les avellanes. I aquelles tardes estiuenques passejant el meu Terri en un cotxet tot disfressat, el pobrissó; o jugant a fet i amagar entre els camps de blat de moro amb els meus cosins. Els dinars del diumenge amb tota la família al voltant de la taula i les llargues sobretaules enriquidores en tots els sentits. I amb el pare i la mare les sortides de molts diumenge sa la tarda. I un llarg etcètera que serviria per escriure un llibre... Quan reuneixi les set boles de drac li demanaré al drac Sheron que em concedeixi el desig que mai oblidi aquella felicitat i que sempre la tingui present. Una, dues, tres, quatre, cinc, sis, set boles de drac....
Comentaris