Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Has penetrat dins meu, impertinent, sense fer soroll, sense que t’hagi demanat que vinguessis. Però ho has fet, en la traïdoria de la nit m’has embolcallat, t’has endinsat en el meu jo. M’has encriptat els somnis en imatges difuses, m’has fet arribar a un estrany èxtasi, retorçar-me dins el meu niuet fins quedar-me amarada de suor, fent que salvatgement anés perdent tota la vestimenta, que em quedés nua i impregnada de tu. M’has hipnotitzat... Avui he dormit amb un estrany amant, oi febre?
Comentaris
Una abraçada