L'enyor...


Avui fa un any estava instal.lada a Iruña, Euskal Herria. Aquests dies penso sovint en els meus dies allí: nou ambient, nova gent, noves expectatives, il.lusions... Em vénen al cap els carrers de "lo viejo", l'olor de la ciutat, el carrer Estafeta... I sobretot els amics que vaig fer allí...

Però no és un enyor trist, ans el contrari, un enyor d'un temps bonic que guardo com un tresor, com una part més del meu aprenentatge de viure. I vull continuar enyorant si això em serveix per créixer i aprendre.

Comentaris

may ha dit…
Hola Evita!!!
si et serveix d'algo, sé com et sents...jo també enyoro Gàmbia (l'aire, els colors, la gent...), però això rai,són èpoques viscudes al màxim i les guardem en un lloc privilegiat...i si ens enyorem molt i mooolt...sempre hi som a temps de tornar!! ;-)jeej

*una abraçada gegaaant*

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol