Autoodi... quina ràbia!


Ara mateix acabo de parlar amb el meu director de tesi. La sang em bull per dintre! Després de gairebé 5 anys l'única cosa que em critica és el fet que estigui escrita en català! Segons ell, l'hauria d'haver escrita en castellà! Quant autoodi! Si els propis catalans, els que estimem aquesta terra no som capaços de defensar-la, qui ho farà! Ja m'he avingut a fer la presentació en castellà, però traduir-la al castellà, per aquí sí que no hi passo. Abans em quedo sense defensar-la. En bones paraules m'ha dit que sóc una maleducada per no tenir deferència vers el tribunal que ell convocarà per la presentació. Si realment interessa una cosa, ja t'espaviles per conèixer-la, no? Sinó sempre el tribunal es pot negar a venir. Si em demanen una traducció, amablement els hi faré, no tinc problema, però negar la meva identitat, no puc. Sóc catalana, visc en català, i la tesi ha estat i és encara, part de la meva vida en català. Ara més que mai, necessitem un país independent, lliure de complexos, no de gent que només el defensa segons el vent que bufi. Pròxima estació: INDEPENDÈNCIA!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol