Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 3; 9 de desembre de 2016): visita al Mont Saint Michel i a Saint Malo (i V)

Les xifres de bretonòfons, però, no fan més que baixar. Segons una enquesta feta pel diari La Télegramme el 1997, dels habitants de la Baixa Bretanya, uns 250.000 (el 20%) eren competents per parlar bretó, però aquest percentatge es reduïa al 6% entre els menors de 40 anys i a l'1% entre els menors de 20 anys, tot i que uns 600.000 més el podien entendre. Tot i així, de 2.500 enquestats, el 88% eren partidaris d'incloure el bretó en el sistema d'ensenyament.
Malgrat la bona disposició popular a l'ensenyament del bretó (segons una enquesta, el 77% dels bretons n'està a favor), la seva presència a l'educació encara és minsa. Des del 1971 s'ensenya una hora setmanal, des dels 3 als 11 anys, mercè la Llei Deixonne, i des del 1991 també s'ensenya alguna matèria en bretó.
El 1958, Armans ar C'halvez, un abat bretó, fundà la primera escola d'ensenyament en bretó, l'escola catòlica "Skol Sant-Erwan" que funcionà entre 1958 i 1961. El 1977 s'obriren les dues primeres escoles-bressol Diwan (Germen) a Kemper i Bro Leon, amb un total de set infants, inspirades en les ikastolak basques i les yisgolion meithin gal·leses, amb l'ensenyament totalment en bretó i de caràcter alternatiu.
Per altra banda, des del 1990 França ha creat també algunes escoles bilingües, de manera que el 1991 ja eren 545 alumnes a 13 escoles, així com 400 universitaris. Cap al 1996 ja eren 7.000 infants bretons els que havien estudiat en sistema diwan o bilingüe
En el curs 1999-2000 uns 2.256 nens estudiaven en alguna de les 34 escoles diwan, mentre que 1.900 més ho feien en les escoles Div Yezh (bilingües públiques) i 1.400 més a les escoles Dihun (religioses), un total de 5.556 alumnes, un 20% més que el curs anterior. El bretó també és ensenyat com a llengua a alguns instituts de secundària de París, Versalles i Créteil.
La situació és encara més greu, degut al fet que el 1980 només uns 8.000 bretons eren capaços de llegir correctament llur idioma, i uns 2.000 més ho podien fer acceptablement. Per això les publicacions són minses, amb poc tiratge i sovint bilingües. Pel 1980 es calculava que hi havia 20 publicacions en bretó i 10 més bilingües, entre els que podem destacar Pobl Breizh(Poble Bretó), òrgan de la Unió Democràtica de Bretanya, bilingüe; Breman (Ara), òrgan de Skol ar Emzav, d'informació escolar, bilingüe; Plenedenn (Destinat), del grup intel·lectual Ar Falz; Al Liamm (El lligam), creada el 1968, de caràcter literari i històric; Yod Kerc'h, pornogràfica; Sturier Yaouankiz, òrgan dels estudiants catòlics; Preder (Reflexió), de caràcter literari i filosòfic; Hor Yezh (La nostra llengua), de caràcter filològic; Cholori (Xivarri), infantil; Wanig ha wenig, creada el 1958, infantil; Ar Vro (El país), bilingüe, de caràcter intel·lectual; Bleun Brug (Flors de burc), catòlica, una de les deganes, amb 2.000 subscriptors; Tabalao (Tàbola), per a infants; An Lanv (Marea alta), també per a infants; Breton News, en anglès, recentment desapareguda, òrgan dels exiliats a Irlanda; Avel an Tre'ch, propera al Moviment autonomista bretó i L'Avenir de la Bretagne, en francès, però de contingut bretonista, òrgan de l'antic MOB. Cap al 1995 hi ha via 12 revistes, però només tenien 915 subscriptors, i el 1983 només es van publicar 3.000 llibres en bretó.”
Arribem a Sant Malo (http://www.st-malo.info/history.html; http://www.st-malo.info/ ; https://www.lonelyplanet.com/france/brittany/st-malo; https://en.wikipedia.org/wiki/Saint-Malo) i busquem un lloc a on aparcar-nos. Sorprenentment, no hem de pagar, ja que és temporada baixa. Així doncs, aparquem i anem a fer un vol per la població. Tenim gana i busquem un lloc a on fer un mos, però està tot tancat. Finalment, hi ha un petit establiment a on fem un bon menú a base de creps tot xerrant. Sortim que ja comença a fosquejar i anem a passejar per la zona de les muralles i veiem una bonica posta de sol mar enllà. I com que encara ens queden algunes hores de camí, ens enfilem de nou al cotxe i després d’aturar-nos a un supermercat a  comprar unes quantes coses,  ja no ens aturem fins a arribar a al lloc a on pernoctarem, a Chez Lili (www.booking.com/Chez-Lili-Rose ), a Dives-Sur-Mer. Tal i com indica el seu nom, la casa és de color rosa i està situada en un carrer tranquil d’aquesta població costera. En rep el matrimoni que la regenta i ens acompanya a les habitacions, a on mig sopem i bevem unes quantes cerveses abans d’anar-nos-en a descansar l’espinada durant unes quantes hores!
(La fotografia correspon a la posta de sol a Sant Malo)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

LA VISITA TURÍSTICA (un conte)

Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 11: el dia del biòleg i retorn cap a terres catalanes(14 de setembre de 2016) (VII)