Bretanya i Normandia, del 7 a l’11 de desembre de 2016 (dia 2; 8 de desembre de 2016): de Tolosa a Roz-sur-Couesnon (IV)

La costa és força accidentada, i conté nombroses aber (similars a les ries gallegues) com les Leger (Guer), Trev (Trieux), Gouet, Argenon (Arguenon), Rans (Rance), Oded, Blaouezh (Blavet) i plegmor (badies), que compten amb petites enez (illes), com les de Groe/Groix, Sun, Baz i Ar Gerveur. Els principals ster o rius, tots ells de la conca atlàntica, són el Liger/Loire, Oust, Blaouezh, Doursec'h, Semnon, Gwilen/Vilaine, Trev, Gouet, Elorn, Oded, Skorv, Evel, Leff, Isole i Aon/Aulne. També hi ha nombrosos lenn (llacs), la gran majoria petits i sense importància, llevat Al Lenn Veur, Mikael, Lenn Gwerledan i Ar Dug.
A la costa es concentren les principals activitats humanes i econòmiques de Bretanya. La costa nord, vorejada pels altiplans granítics i esquistosos —Bro Leon, Bro Dreger, Penteur—, és marcada per forts espadats. Una gran part de la seva superfície és recoberta per dipòsits de loess que daten dels inicis del Quaternari. Al sud de Brest la costa és més plana, però més retallada de resultes d'una transgressió marina que inundà les parts baixes de les valls fluvials, excavades profundament en un peneplà, i formà nombroses ries i estuaris —Oded, Laita, Blaouezh (Blavet), Vilaine—, així com badies profundes —rada de Brest; badies de Douarnenez i Audierne—. Aquesta part és vorejada d'illes —Glenan, Groe (Groix), Houad (Houat), Edig (Hoëdic), Gerveur (Belle-Île)—, la majoria de les quals resultat d'una subsidència, i que sovint no són sinó un amuntegament de roques, fragments granítics units a la costa per un tómbol —Kiberen (Quiberon)—, o bé bancs de sorra que aïllen estanys i aiguamolls —Le Croisic (Ar Groazig), Grande Brière—.
Un factor molt important per a la configuració actual de la costa bretona és la constant erosió marina. El clima és oceànic, amb hiverns temperats i estius frescs i les pluges varien de més a menys de la costa a l'interior. Els vents del sud-oest i del nord-est són coneguts a la costa amb els noms de noroît i suroît. Els sòls, rics en humus, que abans del s V eren coberts de boscs, s'han convertit, a causa de la denudació i l'erosió, en un paisatge de landes damunt sòls àcids, impermeables, que només permeten una vegetació escadussera. Per contra, les àrees costaneres tenen un sòl més ric a causa dels dipòsits de loess i de les aportacions de correctors calcaris al s. XIX.
La Bretanya històrica està delimitada pel canal de la Mànega al nord, la Mar Cèltica i l'Iroise a l'oest i el golf de Biscaia al sud. Al final de l'Imperi Romà rep una massa d'immigració que fa créixer la població de bretons en una part de l'antiga Armòrica celta. Hi creen un regne el segle IX, que tot seguit esdevé un ducat. El 1532 es converteix en una «província reputada estrangera» unida a França sota la mateixa corona fins a la seva desaparició administrativa el 1790 i la seva divisió en cinc departaments: Costes del Nord, Finisterre, Ille i Vilaine, Loira Atlàntic i Ar Mor-Bihan.
Bretanya és considerada per la Lliga Cèltica com un dels sis nacions celtes, quant a llengua, etnologia i història. Els seus habitants són els bretons, llur nom en bretó, Breizh [brɛjs], s'escriu amb «zh» perquè s'assembli a l'antiga escriptura per al nord i l'oest (Breiz), amb la del sud (Breih). «Breizh» s'abreuja BZH. En gal·ló, l'altra llengua tradicional de Bretanya, és Bertaèyn.
L'apel·lació Bretanya designa també una regió francesa de quatre departaments. El departament del Loira Atlàntic, històricament bretó, és avui dia a la regió de País del Loira.
La nació bretona, el territori reclamat pels nacionalistes bretons comprèn, endemés de la regió administrativa actual de Bretanya, el departament de la Loira Atlàntic. Aquest, històricament bretó, és avui dia a la regió de País del Loira. El territori bretó està dividit en nou broiou (països):
·         Bro Leon (Lleó)
·         Bro Dreger (Treguier)
·         Bro Kernev (Cornualla)
·         Bro Gwened (Vanetès)
·         Bro Sant Brieg o Penteur (Penthièvre)
·         Bro Zol
·         Bro Sant Malou
·         Bro Roazhon
·         Bro Naoned

El territori de Bretanya fou poblat per l'home des del paleolític inferior amb una població neandertal que no es distingia de la de la resta d'Europa occidental i que segurament fou poc nombrosa. La seva única particularitat és l'existència d'una fisonomia particular, el Colombanià, sobretot a Carnac. (continuarà)
(La fotografia és de l'església de Dol de Bretanya)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol