Ruta per Euskal Herria, del 28 d’octubre a l’1 de novembre de 2016: dia 4, de Lekeitio a Bilbo per la costa basca (31 d’octubre de 2016) (i XIV)
La temperatura és
molt agradable i passem una bona estona, però tampoc ens entretenim, ja que
encara tenim una altra parada: San Juan de Gaztelugatxe (https://es.wikipedia.org/wiki/Gaztelugatxe; http://turismo.euskadi.eus/es/top10/patrimonio-cultural/ermita-de-san-juan-de-gaztelugatxe/aa30-12376/es/) . Ja fa una colla
d’anys que ho vaig visitar, però ha canviat moltíssim. Molta més gent, camins
nous, etc. Ens costa aparcar, però finalment ho fem i podem anar a visitar-ho. Tot
xino-xano, malgrat la gran afluència de gent, caminem i pugem els 241 escalons
que menen al cim, a on podem tocar la campana. Hi estem durant una bona estona
i quan en marxem, amb una vista espectacular mentre l’aigua espetega salvatge
contra les roques, em puja la mosca al nas. Un nano mal educat porta una pobra
sargantana en una ampolla d’aigua buida i no para de marejar-la. La mare,
enlloc d’ensenyar-li que no són coses que s’hagin de fer, l’incentiven. Em
mossego la llengua i després, me’n penedeixo... un cop arribem al cotxe, ja fem
l’últim trajecte del dia: passant per Bakio i Mungia, arribem a Bilbo, a on ens
costa una bona estona entrar i arribar cap al centre, cap a la zona dels set
carrers (http://www.conocerbilbao.com/tag/las-7-calles/) , a on tenim
l’hostal. Costa moltíssim aparcar al centre, però trobem una zona de càrrega i
descàrrega i esperem una bona estona abans de marxar del cotxe. Bé, mentre un
s’espera, l’altre va a buscar a on és la pensió a on ens allotjarem: la pensió
Madrones (http://pensionmardones.com/) , en ple centre
del casc antic de Bilbo. És un edifici molt cèntric i la pensió està bé, però
la relació qualitat-preu és elevada. Després de descansar una miqueta, és
moment de sortir al carrer i començar a fer pintxos i xacolís. Fem un primer
aperitiu en un bar a tocar de la pensió i després, tot passejant, anem cap a la
zona de pintxos (http://turismo.euskadi.eus/es/bares-pintxos/de-pintxos-por-el-casco-viejo-de-bilbao/aa30-12375/es/; http://www.bilbaoturismo.net/BilbaoTurismo/es/rutas ). Anem a plaça
Nova, la Plaza Nueva, a on hi ha un bon grapat de bars. El primer que ens crida
l’atenció és la “Taberna Plaza Nueva” (https://www.facebook.com/Taberna-Plaza-Nueva-245109898918849/) , a on ens atenen
molt amablement. El menjar és boníssim i el xacolí, dels millors que he tastat.
Ens ofereixen uns quants pintxos, però només en mengem alguns. No gaire lluny
anem al Gure Toki (http://www.guretoki.com/donde-estamos ), que està a petar
de gent. Hi ha molts pintxos que semblen boníssims, i acabem sucumbint a
alguns. Però encara farem altres tapes en un altre bar, La Olla (http://www.laolladelaplazanueva.es ). Com que els
xacolís ja ens afecten, passegem una estona pels carrers del Casc Antic de
Bilbo i acabem en un bar, Zulo Taberna (https://www.facebook.com/TabernaZulo/) , prop de
l’hostal. Els carrers estan plens de gent bevent i xerrant, sense criminalitzacions.
Bevem un parell de canyes d’una cervesa artesanal local, La Salve (http://www.lasalvebilbao.com/ ) que és boníssima.
I com que l’endemà ja és dia de tornada i passarem moltes hores a la carretera,
malgrat que hi ha ganes de romandre més estona de festa, acabem ja anat a
planxar l’orella unes hores...
Comentaris