dimarts, 21 de març de 2017

Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: descobrint Cameron Highlands (dia 4, 12 d’agost de 2016) (i IX)

·         Fabricació de fluor de te, per a prevenir l'aparició de càries a la dentadura.
·         A més de la presentació en bosses per a infusió, el te es pot trobar en preparats comprimits o càpsules.
·         Per a teràpies de naturopatia i bellesa, es preparen mascaretes i banys de te per a combatre pells seques, dermatitis i processos de l'envelliment.
El te s'ha utilitzat des de l'antiguitat en l'Extrem Orient, i és una de les 50 plantes més utilitzades en la medicina tradicional xinesa. Aquesta llarga tradició oriental amb aquesta planta, fa que s'hagin desenvolupat moltes cerimònies i rituals propis, com ara la cerimònia del te. El consum de te es va estendre per Europa a partir del segle XVII. Actualment és la beguda més consumida en el món, per davant fins i tot del cafè i depenent del territori, es pot trobar diferents maneres de preparar el te, variant així les seves propietats segons la manera de preparar-lo.
·         El primer a patentar una bosseta de te fou Thomas Lipton.
·         El consum de te gelat va ser introduït a la Fira Mundial de 1904 en Saint Louis per Richard Blechynden, que no aconseguia vendre el te a causa de la calor i el va barrejar amb gel.
·         Diferents activitats i qüestions polítiques sobre el te com el motí del te a Boston van provocar l'inici de la guerra d'independència dels Estats Units.”

Tot seguit, entrem a veure una petita exposició, a on es conten els orígens britànics de la fàbrica a on estem, per allà als anys 20 del segle XX. També veiem un vídeo, mig promocional, mig didàctic, sobre la fàbrica de te i em quedo, entre problemes coronaris. També en crida l’atenció que fertilitzen i tiren insecticides als camps amb avionetes. Seguidament, comprem alguns tes a la botiga i anem a espera per  marxar. Ho fem durant una bona estona i acabem canviant de conductor. Ens esperem i al final acabem essent 13 al Land Rover, molt ben decorat, però anem molt estrets a la part de darrera. La següent parada la fem en una “granja” de papallones. No hi entrem, ja que s’ha de pagar i  a més, és un lloc molt artificial, a on després usen les papallones per dissecar-les. Optem, mentrestant, per fer un “white cofffee”, un cafè típic de la zona, molt dolç i semblant a un capuccino. Mentre ens esperem, parlem amb el guia, un senyor sense gaires trets físics malaisis que ens conta que el nom de “Cameron Highlands” prové de l’ocupació anglesa. Abans, sota ocupació japonesa, ja no recorda ni quin nom tenia, i abans segurament devia tenir un nom aborigen que ni recorda. També ens pregunta d’on venim i ens conta que ell ha viatjat a Finlàndia, ja que hi té un fill estudiant enginyeria mecànica. Ens diu que quan torni, si vol, es pot fer càrrec d’una botiga. Finalment quan ja arriba la resta de gent, reemprenem la marxa i ens parem a una fàbrica intensiva de maduixes; les fan créixer en taulons i a tot drap. Fem temps mentre la resta de passatge s’entreté i quan ens reunim tots de nou, ja no pararem fins a arribar a Tanah Rata. El conductor va molt ràpid, però hem d’endevinar la velocitat, ja que el velocímetre ni funciona! Un cop a lloc, anem a reservar, amb penes i treballs, un tour pel dia següent. Ens costa una mica, ja que la majoria estan ja plens, però finalment, ho aconseguim.  Després de retorna a l’hotel i fer una reparadora dutxa, tornem cap a la zona més cèntrica a sopar. Abans, però ens trobem amb una parella de bascos molt simpàtics que ens pregunten les nostres impressions sobres el lloc. Repetim sopar al Jasmine, però anem és tard que el dia anterior i com que ja han tancat cuina, no ens volen servir postres. I com que durant la tarda ha plogut (ens ha enganxat un xic la tempesta de camí a les terrasses de te), internet ha deixat de funcionar. Sortim de l’establiment i anem a un parell de supermercats a proveir-nos de queviures per esmorzar i fer el toc a l’hotel.  I després del sopar “incomplet” i la compra “exprés” anem a fer una cervesa “Tiger” a l’únic pub que trobem obert, el Travellers (http://www.chtravellersinn.com/ ),  i això que només són les 21.30h!), a on hi ha bastants estrangers, i seguidament, ja enfilem el costerut camí que ens mena a l’hotel per anar a descansar unes quantes horetes...
(La fotografia correspon a l'interior d'una flor de rafflesia)