LA VALL DE BOÍ I LA FRANJA, del 23 al 26 de juny de 2016; dia 1 (23 de juny de 2016): de terres gironines a la Vall de Boí (i II)

El punt d'encendre la falla es diu faro, foro, haro o noms derivats que han quedat en la toponímia. El dia de la celebració els joves fallaires es troben a un indret elevat de la muntanya i ben visible des del poble. Quan cau la nit, els fallaires encenen les seves falles i comencen descendir (corrent un cop s'acosten al poble) portant el foc fins a la plaça del poble, guiats pel fadrí major o cap de colla. Un cop a la plaça, són rebuts amb música i alegria i es fa una gran foguera amb les falles mig consumides al voltant de la qual es ballen danses tradicionals.
Tot i que la celebració segueix el mateix patró a tots els pobles i té el mateix simbolisme, se'n troben variacions locals acompanyades de diferents manifestacions populars o simbòliques. A Isil, al Pallars Sobirà, després de l'arribada del foc a la plaça del poble i d'obsequiar els fallaires amb flors, coca i vi, es dibuixa una creu a la porta del cementiri per retre homenatge als antics fallaires i conjurar els esperits, a continuació del ball de danses tradicionals al voltant de la foguera. A la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, l'acte simbòlic consisteix en una ofrena de flors a la Mare de Déu de Ribera. A la Val d'Aran i el Cominges, les variacions són més notables. A Les se celebra la Crema deth Haro, que consisteix a cremar un tronc d’avet d’uns dotze metres d’alçada que està plantat la plaça de la vila des de l'any anterior i ballar danses araneses al seu voltant, i a Arties es beneeix el tronc i s'arrossega per tot el poble fins a la casa de l’alcalde, mentre els joves salten per sobre del Taro durant el recorregut. A la veïna comarca del Cominges es mantenen tradicions similars a les araneses: allà encenen per Sant Joan el brandon a Bagnères-de-Luchon, Frontignan de Comminges, Juzet d'Izaut, Juzet-de-Luchon, Montauban-de-Luchon, Saint-Mamet, Moustajon, Mayrègne, Marignac, Saint-Aventin, Saint-Béat, Salies et Praviel, Oô, Saint-Béat, Saint-Pè d'Ardet, i Sauveterre de Comminges. El costum de cremar brandons el primer diumenge de quaresma s'estén per diversos pobles francesos i suïssos (als Alps s'anomena aquesta tradició les failles).
Les falles se celebren pels volts del solstici d'estiu, que coincideix més o menys amb la festa de Sant Joan (24 de juny), tot i que es poden fer, en certs llocs, fins finals de juliol o més enllà, per associació amb les festes majors d'estiu. Una excepció n'és la Fia-Faia de Bagà i la de Sant Julià de Cerdanyola, que se celebren durant la nit de Nadal, el 24 de desembre.
Aquestes són algunes zones on se celebren les festes de les falles:[7]
·         Córrer falles a la Vall de Boí. La primera baixada és a la localitat de Durro, amb la festa de Sant Quirc. La nit de Sant Joan es baixen les falles de Boí. El següent cap de setmana es baixen a Barruera. Al principi del mes de juliol es corren falles a Erill la Vall i s'acaba amb la baixada de falles de Taüll, a mitjan juliol.
·         Baixada de falles a altres indrets de l'Alta Ribagorça. La nit de Sant Joan es baixen les falles de Senet, Vilaller, i el Pont de Suert.
·         Alta Ribagorça aragonesa: Montanuy (Montanui), Aneto, Castanesa, Bonansa, Laspaúles (Les Paüls), i Villarrué (Vilarrué); també en la població benasquesa de Sahún (Saünc).
·         Falles d'Isil a la localitat d'Isil, a la Vall d'Àneu, i a Alins (Vall Ferrera), al Pallars Sobirà.
·         Als Alps
·         El Principat d'Andorra, on les falles es fan amb l'escorça del bedoll, també ha recuperat la festa i les baixades de falles, rodes de foc i fallaires per les muntanyes.”
Ens estem una bona estona contemplant l’espectacle de veure com una serpent de foc baixa de les muntanyes. Bé, de fet, primer fan les falles infantils, per deixar pas més tard a les falles dels adults, transportades tant per nois com per noies. L’espectacle és increïble, brutal. I encara ho fa més màgic pensar que fa moltíssims segles que es van baixant falle enceses per les muntanyes dels Pirineus, ja sigui a Bonansa, a Isil o a Boí!
Quan s’acaba l’espectacle, amb els amics retrobats just abans de la baixada per la muntanya, anem a sopar les queviures que portem en un pàrquing, prop del cotxe. I quan ja tenim la panxa plena, és moment d’anar a treure el cap a l’envelat i ballar una miqueta al ritme de l’orquestra multi registre musical que sona.  Alguns hi estem una estoneta, mentre que d’altres prefereixen allargar més la nit. Als que preferim retirar més aviat, però, encara ens queda un trosset a peu, ja que el cotxe ha quedat aparcat un xic lluny per la gentada que hi havia. Finalment, enfilem el costerut camí que ens menarà a Taüll, a on, com fa segles, ens espera l’imponent Sant Climent de Taüll com a imatge de bona nit...
(La fotografia correspon a la baixada de les falles de Boí)




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol