Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: visita per Praga (dia 3, 28 de maig de 2016) (XXIII)

Mentre que el nom de "Primavera de Praga" s'inspira en la coneguda Primavera de les Nacions de 1848, en diversos països europeus, altres processos similars, en els que es reforcen o s'intenten instaurar unes idees polítiques més liberals en països amb la llibertat restringida, n'han manllevat el nom. És el cas de la primavera de Pequín, la Primavera croata o més recentment la Primavera Àrab. Dins dels països catalans cal destacar la Primavera Valenciana de 2012.

L'any 1993 una enquesta va revelar que l'impacte dels esdeveniments al país encara era molt marcat i més del 60% dels enquestats eren capaços de relacionar la Primavera amb una memòria personal, mentre que més del 90% estaven familiaritzats amb els fets.

El número 68 ha esdevingut des d'aleshores icònic als països de l'antiga Txecoslovàquia i és per exemple el número de dorsal Jaromír Jágr, com a homenatge al seu avi que va morir a la presó durant la revolta. També l'editorial canadenca Toronto 68, que publicà diversos llibres d'autors txecoslovacs exiliats, agafa el seu nom de l'any dels fets.

Música

La Primavera de Praga apareix referenciada a la música de Karel Kryl per al Requiem de Luboš Fišer i a Music for Prague 1968 de Karel Husa. També és el tema de dues cançons al Festival de la Cançó d'Eurovisió. Prague, escrita per Shalom Hanoch i interpretada per Arik Einstein va representar Israel a l'edició de 1969 i és un lament al destí de la invasió i tribut a la immolació de Jan Palach. They Can't Stop the Spring, també inspirada en els fets, va representar Irlanda a l'edició de 2007 interpretada per Dervish. El seu autor John Waters va descriure la cançó com un tribut a les revolucions de primavera inspirada en una teòrica cita de Dubček "Poden aixafar les flors però no poden aturar la primavera".

Literatura i teatre

La primavera de Praga apareix en diverses obres literàries des dels anys 60. L'obra mestra de Milan Kundera, La insoportable lleugeresa del ser (1984), segueix les repercussions de la presència soviètica i el seu règim dictatorial sobre la població de Txecoslovàquia Els alliberadors de Viktor Suvorov és també una descripció en primera persona de la invasió des del punt de vista d'un soldat soviètic. L'obra de teatre Rock 'n' Roll de Tom Stoppard (2006) també fa referència a la Primavera i a la Revolució de Vellut de 1989.

La Primavera de Praga és també un dels temes centrals de la novel·la Testament a Praga de Teresa Pàmies, escrita en forma de diàleg amb el seu pare, Tomàs Pàmies, durant el seu exili a Praga i amb el rerefons de la militància comunista de tots dos.

Cinema

Des de la mateixa data dels fets, la Primavera de Praga ha estat tema de diverses pel·lícules i obres documentls. El 1988 es va estrenar la pel·lícula La insostenible lleugeresa del ser, dirigida per Philip Kaufman i interpretada per Daniel Day-Lewis i Juliette Binoche, basada en la novel·la homònima de Milan Kundera. També la pel·lícula txeca Pelíškydel director txec Jan Hřebejk mostra els esdeveniments de la Primavera de Praga i acaba amb la invasió soviètica. La pel·lícula musical Rebelové de Filip Renč narra els esdeveniments, la invasió i la subseqüent onada migratòria.”

I amb l’explicació dóna per acabat el tour. De totes maners, com que tenim ganes de visitar el castell de Praga i la mateixa empresa ofereix el tour (http://www.neweuropetours.eu/Prague/es/Tours/Tour-view?&Tour=597&date=30/07/2016) , ens hi apuntem, amb l’esperança que no ens toqui el mateix guia. Dinem uns entrepans que portem i tenim el temps just de fer un cafè abans d’anar al punt de trobada. Hi ha bastanta gent i fins i tot han de cridar més guies. Però, ai las! Ens toca el mateix guia... Ens explica algunes recomanacions i tot seguit creuem el riu Moldava per un dels múltiples ponts que el travessen. Tot i que ell no ens ho explica, sento que una altre guia ensenya a la gent l’edifici del Parlament. La següent parada que fem és per agafar un tramvia que ens ha de portar fins al castell de Praga. El preu és prou econòmic i fem cas del guia per baixar. Un cop allí, ja ens endinsem en les profunditats del castell. (continuarà)

(La fotografia correspon al mur de John Lennon)