Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 3): la Ciénaga de la Zapata (18 març de 2016) (V)

Playa Girón, està situada a la badia de Cochinos (https://ca.wikipedia.org/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_de_Cochinos): “La invasió de Bahía de Cochinos (coneguda també com a invasió de Playa Girón) és el nom amb què es coneix l'intent frustrat d'invasió de l'illa de Cuba per part d'un grup d'exiliats cubans armats, l'abril de 1961, amb l'objectiu d'enderrocar el govern cubà de Fidel Castro. L'operació comptava amb el suport logístic i el finançament dels Estats Units. Els Estats Units havien exercit sempre una forta influència damunt Cuba. La seva intervenció en la Guerra de Cuba va ser determinant perquè l'illa s'independitzés d'Espanya, el 10 de desembre de 1898 i, malgrat l'administració estatunidenca va concedir-li la independència definitiva el 20 de maig de 1902, va seguir intervenint molt directament en les afers del país caribeny.

La tensió entre els governs de Washington i l'Havana, però, havia anat en augment des que la Revolució cubana, liderada per Castro, va enderrocar la dictadura del general Fulgencio Batista, l'1 de gener de 1959. L'administració estatunidenca, que sempre havia donat suport al règim de Batista, no va tolerar, en plena Guerra Freda, el girsocialitzant que Castro semblava donar a la revolució ni els suports que aquesta rebia de la Unió Soviètica.

Per tot plegat hom considerava la revolució cubana un seriosa amenaça, no només pel fet de tenir tan a prop un règim potencialment aliat de la Unió Soviètica, sinó perquè podia convertir-se també en font d'inspiració de noves revolucions que podrien estendre el comunisme per Llatinoamèrica.

Les relacions entre els dos països aviat van tensar-se: Cuba va nacionalitzar totes les possessions que les empreses estatunidenques tenien al país. En resposta, els EUAdeixaren de comprar sucre a Cuba, que començà a ser comprat per l'URSS. El president Eisenhower no va trigar a ordenar el finançament d'organitzacions paramilitars, tant de dins com de fora de l'illa, amb l'objectiu de desestabilitzar o derrocar al règim cubà. Els dos països acabarien per trencar qualsevol classe de relacions.

Així les coses, les administracions d'Eisenhower i Kennedy van fer mans i mànigues per capgirar la situació i retornar l'statu quo al vell ordre. És en aquest context que cal situar l'intent d'invasió de l'illa. Tanmateix, l'operació fracassà de forma estrepitosa i deixà en evidència l'administració Kennedy d'una manera humiliant.

Els serveis secrets nord-americans, la CIA, van reclutar voluntaris entre els exiliats cubans establerts als EUA que van ser entrenats en campaments, principalment deGuatemala, però també de Puerto Rico i Nicaragua. Aquests 1.500 homes van formar l'anomenada Brigada 2506 i van rebre instrucció com a artillers, paracaigudistes, pilots d'avions, etc. (continuarà)

(La imatge correspon a una de les platges de la Ciénaga de la Zapata)